SIEgeSeS cara ia aseiSacararaes EEDEatIragaciiagass
d sE ji BEIM Da ta iar eRegtió

 

148 LA DIVINA COMÈDIA

 

als pobres justos, no per ella, sinó pel que l ocupa, el qual passa
la ratlla, demanà Domènec no dispensa de donar dos o tres per
sis, com fan molts, no la fortuna del primer benefici vacant, no els
delmes, que són dels pobres del Senyor, sinó llicència de combatre
ccontra el món errant (l'heretgia), per la llavor (la fe) de la qual
són nascudes les vint-i-quatre plantes que et faixenv (els vint-i-quatre
benaurats dels dos cercles que volten el Dant).

Explica després, Sant Bonaventura, com Sant Domènec envestí
l'herètica garriga i com va ésser més violent callí on la tossuderia
era més grossa,. Es refereix als albigesos, encara que Sant Domè-
nec no prengué part en la croada violenta conduida per Simó de
Montfort. i els frares del Cistell. En el moment de la batalla de
Muret — 1r2 de setembre de l'any 1213 —, Sant Domènec estava
pregant en una església. ç

Els adiversos rierolsa que derivaren de Sant Domènec — mort

el r221— seran els Predicadors, les Dominicanes i l'Ordre
Tercera.

Després de l'elogi del gran fundador, l'esperit lluminós que
parla al Dant insistirà sumàriament en l'elogi de Sant Francesc i
començarà a criticar, com Sant Tomàs ha fet amb els domipicans,
els franciscans esgarriats. Ho fa també amb imatges de caràcter
bucòlic. Diu que alguns franciscans segueixen el recte camí, però
que aquests cno seran ni de Casal ni d'Acquasparta, d'on en vénen
uns tals, que un fuig de la Regla i l'altre la coartar. Es refereix a
fra Ubertino da Casale, nat l'any 1259, i esdevingut franciscà el
r273. En el capítol general de 1310 es va fer cap dels qui estrenyien
per supèrbia la Regla, i el 1317 fou comminat a abandonar l'Ordre.
És autor de l'cArbor vitae crucifixaev tingut en compte pel Dant
quan parla de Sant Francesc i la Pobresa.

El d'Acquasparta, és Matteo Bentivenga, que relaxà la Regla i
fou ministre general i després cardenal.

L'esperit lluminós diu a la fi: eJo sóc l'ànima de Bonaventura
dé Bagnoregio, que en els grans oficis sempre vaig posposar la cura
de les coses temporals x. Sant Bonaventura és el Doctor Serapbhicus.
Es deia Giovanni Fidanza, nasqué el 1221, a Bagnorea, entrà a
l'Ordre dels franciscans en 12433 el 1256 fou elegit ministre general,
i el 1272 cardenal i bisbe d'Albano. Morí a Lió, el 15 de juliol

: tt itegiaistiripisiatatats
Maa Ció I amtaiceió p iaIe BE ii

 

CE IISta NT OM LELA REII ara AT RIA A NTT T SAAS Ia DRaT S de DaA LS IRMIRIa s iaa

   

 

Da