PARADÍS. CANT ZIl 147
teoria escolàstica de la infusió de l'ànima durant la gestació, cja era
tan plena de viva virtut, que la mare esdevingué profetas. Es refe-
reix el Dant a la llegenda que ens diu que la mare de Sant Domènec
somià que paria un gos blanc i negre que portava a la boca una teia
encesa amb la qual calava foc al món.

En el bateig de Sant Domènec, el Dant hi veu les esposalles
entre ell i la Fe, i la inspiració de l'Esperit Sant a la seva padrina,
que l'anomenà camb el possessiu d'Aquell de qui era tot, Efecti-
vament, Dominicus és l'adjectiu possessiu de Dominus. Dominicus
voldrà dir cel qui pertany al Senyoro.

El Dant — aquí, Sant Bonaventura — parla d'ell com de l'agri-
cultor de l'hort de Crist, ci bé semblà nunci i familiar de Crist,
perquè el primer amor que manifestà, fou al primer consell de
Criste. El nostre poeta, aquí, com en altres llocs, fa consonar tres
vegades la paraula Crist, perquè no en troba cap de prou digna per
consonar amb ella. El primer amor de Sant Domènec fou la Po-
bresa: dSi vis perfectus esse, vade, vende quae babes et da pauferibus,
et babebis tbesaurum in coelo, et veni, et sequere men (MT. XiX, 21).

I remarcant que quan era petitet la dida no el trobava plorant,
sinó ajagut a terra, com si digués: djo só vingut a aixòv, és a dir,
a la pobresa i a les privacions, el poeta esclata en elogis als pares
del Sant: cOh pare d'ell, verament Feliux, Feliu, felix, de nom i de
fets. dOh mare d'ell, verament Joana, si interpretada val com es
diulo. Segons Sant Jeroni, Joana voldrà dir: Dominus gratia eius, i
en el lèxic d'Uguiccione da Pisa, conegut i usat pel Dant, es llegeix:
eloannes interprelatur gratia Domino, lo idest dominus, anna idest
gratia, unde loannes quasi loauna).

Remarca que Sant Domènec es féu un gran doctor en ciència
teològica cno per al món, que ara va darrera l'Ostienc i el Tadeu2.
L'Ostienc és Enric de Susa, nat a primeries del XIi, fou mestre, a
Bolonya i a París, de Dret canònic, bisbe de Sisteron, arquebisbe
d'Embrun, arribà l'any 1261 a cardenal i bisbe d'Òstia. Escriví la
cSumma Super titulis Decretaliumo dita eSumma Ostiensis o.
Tadeu, segons uns comentaristes, serà Taddeo d'Alderotto, cèlebre
metge florentí del segle xin, segons altres, Taddeo Pepoli, juris-
consult bolonyès, contemporani del Dant.

A la seu de Roma, afegeix el poeta, cque abans fou més justa

RR i

D

E

GengES

IE ;_.“;__?;. c

a tta

i
i