144 LA DIVINA COMÈDIA bé t'hauria del tot ésser palès el mèrit d'aquella altra, a qui lloança u1 Tomàs, abans que jo, féu tan cortès. Mes el solc de la roda abandonant-se per un altre, d'aquell tot desviat, 114 fa vi trencat del que era fina pansa. Sa família, que duia el peu ficat dins de sa petja, tant el treu enfora 117 que a reculons caminarà aviat. Mes la sega i el batre és a la vora de la mala collita, quan el jull 120 es doldrà si de l'arca resta fora. Encara si miréssim full per full el nostre llibre, trobaríem carta 193 on llegíssim: " Sóc oli de bon trull', però no de Casal ni d'Acquasparta, d'on han vingut uns dos a l'escriptura, 196 que.un la defuig i l'altre la coarta. Jo sóc l'ànima de Bonaventura de Bagnoregio, que dels béns del món 199 en les grans obres no he sentit fretura. llluminato i Agusti aquí són, primers entre els descalços pobricells 132 que captaren de Déu amor pregon. ben ti dovrebbe assai esser palese Ben dico, chi cercasse a foglio a foglio Peccellenza dell'altra, di cui Tomma nostro volume, ancor troveria carta 11 dinanzi al mio venir fu si cortese. u' leggerebbe 'l mi son quel ch' i' soglio', ,,a Ma l'orbita che fè la parte somma ma non fia da Casal nè d'Acquasparta, di sua circunferenza, è derelitta, là onde vegnon tali alla scrittura, axe Si Ch' è la muffa dov'era la gromma. ch' uno la fugge, e altro la coarta. 188 La sua famiglia, che si mosse dritta lo son la vita di Bonaventura coi piedi alle sue orme, è tanto volta, da Bagnoregio, che ne' grandi ofici 117 Che quel dinanzi a quel di retro gitta. sempre pospuosi la sinistra cura. 199 E tosto si vedrà della ricolta llluminato ed Augustin son quici, della mala coltura, quando il loglio che fuor de' primi scalzi poverelli 120 Si lagnerà che l'arca li sia tolta. che nel capestro a Dio si fero amici. 189 g opexs cnnia R S EC IR diE E BI S IEET A DIS iEa EC E aIDI ta E ara tan caaaar —r aaA EE S