r
È
E
ÈS
i

D RcU CEE

 

LA DIVINA COMÈDIA

nascut del que és a dins el que\és a fora,
a guisa de la veu de qui al sotrac

15 d'amor va fondre's, com vapor que acora
la llum del sol, i són, en nostre bac,
senyal del pacte que amb Noé complia
18 Déu, perquè el món mai més no fos un llac,
així en dues garlandes feien via
les roses eternals giravoltant,
81 i l'externa a la interna responia.
I després del tripudi i joia gran,
tant d'aquell càntic com del flamejar-se
94 llum amb llum gaudiosa i festejant,
totes alhora van voler aturar-se,
com els ulls, quan repòs o vista els mou,
81 que a un temps se'ls veu obrir-se i aclucar-se.
Del cor de les que van venir de nou
sortí una veu, i jo, com a l'estrella
30 l'agulla, em giro vers allí on desclou,
i començà : cL'Amor que m'ha fet bella
ara em porta a parlar de l'altre guia,
83 pel qual, aquí, del meu, tant gra es garbella.
Digne és que l'un vora de l'altre sia,
ja que a la una van combatre els dos,
36 ensems també llur glòria faci via.
nascendo di quel d'entro quel di fori, insieme a punto e a voler quetarsi,
a guisa del parlar di quella vaga pur come li occhi ch'al piacer che i move
16 Ch'amor consume come sol vapori, conviene insieme chiudere e levarsi: 1
e fanno qui la gente esser presaga, del cor dell' una delle luci nove
per lo patto che Dio con Noè pose, si mosse voce, che l'ago alla stella
is del mondo che già mai pià non s'allaga, parer mi fece in volgermi al suo dove, se
cosi di quelle sempiterne rose e cominció: eL'amor che mi fa bella
volgiensi circa noi le due ghirlande, mi tragge a ragionar dell'altro duca
m € Si l'estrema all' intima rispose. per cui del mio si ben ci si favella. 83
Poi che'l tripudio e l'altra festa grande Degno è che, dov' è l'un, l'altro s'induca,
si del cantare e si del fiammeggiarsi si che, com'elli ad una militaro,
s4 luce con luce gaudiose e blande cosi la gloria loro insieme luca. 96

ii tincna

83 E5S i ETgass aca A IT G L BE MEC I S TL LOA q : eafET RAI
E E BER RN Nia S E a cc LEL S I E I IET E NE pia E Daar d taa aarar carar rra