PARADÍS. CANT XI 137

cl ni li valgué a la Pobresa l'haver-se arrapat a la roba de Maria
i haver plorat amb Jesús dalt de la Creux. Havent Crist mort des-
pullat, dalt de la Creu l'acompanyà la Pobresa.

Ara el poeta, concretament, declara el nom dels dos amants i
l'exemple de llur amor produint els fruits inicials.

cEl venerable Bernat fou el primer a descalçar-se i seguir-loso.
Es refereix a Bernardo di Quintavalle, ric i noble ciutadà d'Assís,
que fou el primer deixeble de Sant Francesc. El 16 de maig del

1209, ho donà tot als pobres i seguí la vida franciscana.

dI es descalçaren Silvestre i Egidi, seguint l'Espòs, perquè tant
plau l'Esposa,. Egidi, terç deixeble, autor del llibre c Verba aurea2.
El segon deixeble, Pere, nQ és citat, tampoc no el cita Sant Bona-
ventura. Silvestre fou capellà d'Assís, extremadament avar, que es
féu pagar dues vegades per Sant Francesc les pedres venudes per a
la restauració de Sant Damià, però havent vist en somnis una creu
d'or sortint de la boca de Sant Francesc, que agafava tot el món, es
convertí a la Pobresa.

Sense donar-se vergonya d'ésser fill d'un comerciant ni de la
roba esparracada, Sant Francesc, camb la seva família (onze deixe-
bles), mostrà al papa Innocenci III, la seva dura intenció:, la duresa
de la seva Regla, la qual fou per Innocenci només aprovada provi-
sòriament (1210).

Quant creixia el ramat i la força dels exemples piadosos,
l'any 1223, Honori III, inspirat per l'Esperit Sant, confirmà l'Ordre
d'aquell Pastor. I quan furgava en ell set de martiri (1219), predicà
al Soldà la doctrina de Crist i els seus deixebles, però trobant el
gra poc madur, vingué de nou a l'hort d'Itàlia,. El Soldà era
Malel-al-Ramel, que Sant Francesc, inútilment, intentà convertir al
cristianisme.

Li digué el Soldà: eGermà Francesc, jo de bona gana em con-
vertiria a la fe de Crist, però temo de fer-ho ara, perquè si aquests
se n'adonessin ens matarien a mi i a tu amb tots els teus companys,
i com sigui que tu pots fer encara molt de bé, i jo tinc de decidir
coses de molt gran pes, vull ara estalviar la teva mort i la mevar
(FLORETES DE SANT FRANCESC, 24).

cEn la pedra crua (el mont de l'Avèrnia o Verna), entre el Tíber i

l'Arno, rebé de Crist l'últim segell (els estigmes) i el portà dos anysa.
Ul-ió "

PBr EE U

IROE CI D Enotjel tl

unan 36

S S

G Ticitiemciertdc iCa d Eeri E dtra cló

dia

Dr Proretaezeares
x D arrra tat

gren

4
s x'-
a
È)
É
dl

X
e x
D

IR PGSC A

IRO ELSOStE A X Taad at

Tteretets

rad

tia
a alatetató

L

GEC ER EE

Gomgporonsen
CEE Ea