PARADÍS. CANT XI 135
cma oidar a ntad ni ló G coió Ga iid

Ara, si el que jo he dit no es perd ni es fon
i si la teva orella ha estat atenta,
1895 — repensant el d'abans, veuràs per on

ta voluntat en part queda contenta,
i sabent els esqueixos d'on es fan,
comprendràs la remarca què argumenta

189 quan diu que " hi guanya qui no hi va marrant'.o
Or se le mie paròle non son fioche in parte fia la tua voglia contenta,
€ se la tua audienza è stata attenta, perchè vedrai la pianta onde si scheggia,
185 € CiÒ Ch'è detto alla mente rivoche, e vedra' il corregger che argomenta

I
,
Sara dio : P i
U' ben s' impingua, se non si vaneggia'.o ,se l

COMENTARI AL CANT XI

EL Dant menysprea la cura dels mortals insensats : (Que en són

de defectuosos els siHogismes que fan batre les ales pels
fondalsto. I menysprea els advocats, els metges, que mediten els
aforismes d'Hipòcrates, i els qui segueixen el sacerdoci pel guany
material.

Ja ha dit en el eConviviov que no es deu anomenar ver filòsof
el qui és amic de la saviesa per utilitat personal, com ho són els
legistes, els metges i quasi tots els religiosos acbe non per sapere stu-
diano, ma per acquistare moneta o dignitadev (Coxv. HII, xí, 10).

l blasma el qui regna per la força, el qui roba, el qui es preo-
cupa només de la fortuna familiar, l'home que es fatiga en els plaers
de la carn i el que es perd en l'oci. I ell, el poeta, lluny de tanta
vanitat, amb Beatriu, mentre el món es distreu en coses de poc
valor espiritual, va visitant les meravelles del Cel.

Aquests versos prologuen el discurs de Sant Tomàs, el qual diu
que, mirant en la claror eterna, pot endevinar el pensament del
Dant i veure els dos dubtes que l'agiten i que ell està disposat a
aclarir. El primer es refereix a les paraules: "que molt hi guanya
qui no hi va marrant", dites a propòsit del camí ofert per la Regla

a
R
,
Ea
ERd
it
E
L

iga cdet

EO Or egsa
E S aR

PIesEmeeèracaa
Gdei RrGjor ó