LA DIVINA COMÈDIA

 

I quan va plaure a Qui de tal joiell
l'ornà, de fer-li assaborir els bons preus
11 guanyats amb el seu hàbit pobricell,

als seus germans, mirant-los com a hereus,
recomanà la seva Dona cara,
114 manant que no es moguessin dels seus peus.

I del si d'ella, l'ànima preclara
anant-se'n al repòs celestial,
117 — NO vol pel cos més que pobresa encara.

Pensa, doncs, si seria principal
el seu company a mantenir la barca
129 — de Pere, en alta mar i en temporal,

i fou aquest el nostre patriarca,
i qui compleix el que comana ell,
198 de mercès no farà collita parca.

Mes son ramat d'un aliment novell
devé golut, i tal desfici nota's,
126 que en mals camins ha de deixar la pell,

com: més les seves pècores remotes
i vagabundes van del dret tirany,
129 més tornen sense llet entre les potes.

Bé n'hi ha, però, que solen témer el dany
arrambant-se al pastor, mes, poques són,

132 — i per les capes poca llana es plany.
Quando a colui ch'a tanto ben sortillo € questo fu il nostro patriarca,
piacque di trarlo suso alla mercede per che, qual segue lui com'el comanda,
s11 Ch'el meritò nel suo farsi pusillo, discerner puoi che buone merce carca. —4,ss
a' frati su0i, si com'a giuste rede, Ma 'l suo peculio di nova vivanda
raccomandò la donna sua pià cara, è fatto ghiotto, si ch'esser non puote
114 € ComandÒò che l'amassero a fede, che per diversi salti non si spanda, 196
e del suo grembo l'anima preclara € quanto le sue pecore remote
mover si volse, tornàndo al suo regno, € vagabunde pià da esso vanno,
119 € al Su0 cOrpo non volse altra bara. pià tornano all'ovil di latte vote. 199
Pensa oramai qual fu colui che degno Ben son di quelle che temono 'I danno
collega fu a mantener la barca € stringonsi al pastor, ma son si poche,
149 di Pietro in alto mar per dritto segno, che lc cappe fornisce poco panno. j89

    
 

S ETr C RS I IUT T SEUA TA S