PARADÍS. CANT XI 133 I se n'anà aquell mestre i aquell pare, de Dona i de família acompanyat, ET cenyit el cos amb el cordó de frare. I no sentia el front humiliat per ésser fill de Pere Bernardó, 90 ni per córrer pel món tan estripat, ans com un rei, sa dura intenció a Innocenci mostrà, i d'ell obtenia 93 primer segell a sa religió. Quan el ramat dels pobrissons creixia darrera aquell, la vida edificant 96 del qual millor en el Cel es cantaria, Honori, que escoltà l'Esperit Sant, amb segona corona confirmava 99 el sant voler del Pare mendicant. / reta it elet Macól :,_, SiSiots ei I quan set de martiri li fou saba, a la presència del superb soldà — 102 el Crist i els seus deixebles predicava. B. R: d3 n ii SEA En iC Ea D OU E l essent allí poc madurat el gra, per no viure desprès de febre i cura, 105 vingué de nou a l'hort italià. l entre Arno i Tíber, en la roca dura, de Jesucrist prengué l'últim segell, 108 i el duu dos anys com viva vestidura. d S MR di seconda corona redimita fu per Onorio dall'Etterno Spiro CIa OS MCET Ç Indi sen va quel padre e quel maestro : ti con la sua donna e con quella famiglia srsetàrs s7 Che già legava l'umile capestro. la santa voglia d'esto archimandrita. se Nè li gravò viltà di cor le ciglia per esser fi' di Pietro Bernardone, se NÈ per parer dispetto a maraviglia, ma regalmente sua dura intenzione ad Innocenzio aperse, e da lui ebbe ss Primo sigillo a sua religione. Poi che la gente poverella crebbe dietro a costui, la cui mirabil vita se meglio in gloria del ciel si canterebbe, Hl-10 E poi che, per la sete del martiro, nella presenza del Soldan superba predicò Cristo e li altri che 'l seguiro, — 4ea e per trovare a conversione acerba troppo la gente, per non stare indarno, reddissi al frutto dell'italica erba, 106 nel crudo sasso intra Tevero e Arno da Cristo prese l' ultimo sigillo, che le sue membra due anni portarno. — 4es NEE E IS0SSeEer