PARADÍS. CANT XI 131 L'un va ser tot seràfic en ardor, i P'altre esdevingué per saviesa 39 de querúbica llum una esplendor. Lloaré l'un, mes també l'altre pesa, que en la glòria de l'un l'altre es comprèn, 43 perquè a un sol fi menaren llur empresa. Entre Tupino i aquell riu que pren del coll que va triar el beat Ubald, 45 — fèrtil costa d'un alt mont es desprèn, que a Perúgia calor i fredor li val que entren per Porta Sole, i per darrera, 8 — a Nocera i a Gualdo els és un mal. Allí on aquesta costa és menys roquera i i més suau, va néixer al món un sol, h 81 com del Ganges aquest en primavera. è Sr trar oi Per tant, quan s'anomeni aquell redol, no es digui "Assís", que curt hom quedaria, 54 sinó ' Orient', si és que ben dir-se es vol. È No lluny de nat, i encara en primeria, començà a fer sentir damunt la terra 57 que les seves virtuts eren metgia , i, jovenet, al pare seu fa guerra per una dona, a qui, com a la mort, a 60 — ningú:del vi del goig cedeix la gerra. $ L' un fu tutto serafico in ardores Di questa costa, là dov'ella frange g l'altro per sapienza in terra fue piú sua rattezza, nacque al mondo un sole, É se di cherubica luce uno splendore. come fa questo tal volta di Gange. 51 S R Dell' un dirò, però che d'amendue Però chi d'esso loco fa parole, % si dice l'un pregiando, quale uom prende, — non dica Ascesi, chè direbbe corto, É 4s Perch'ad un fine fuor l'opere sue. ma Oriente, se proprio dir vole. 54 É Intra Tupino e l'acqua che discende Non era ancor molto lontan dall'orto, del colle eletto dal beato Ubaldo, ch'el cominciò a far sentir la terra 4s fertile costa d'alto monte pende, della sua gran virtute alcun conforto, 5 onde Perugia sente freddo e caldo chè per tal donna, giovinetto, in guerra da Porta Sole, e di retro le piange del padre corse, a cui, come alla morte, 4s per grave giogo Nocera con Gualdo. la porta del piacer nessun diserra, 80