130 LA DIVINA COMÈDIA
Quan els raigs de la fúlgida arandela
s'aturaren al punt que eren abans,
15 com en son candeler una candela,
vaig sentir dintre dels esclats brillants
del que primer em parlà, que un riure encara,
18 i els mots aquests, els van tornar més grans :
cCom el meu llum la llum de Déu amara,
jo puc, mirant en l'eternal claror,
21 veure la teva pensa neta i clara.
Tu dubtes, i ara vols entenedor
i en una llengua que no et sigui estranya,
94 el que no has vist ben bé del meu sermó :
primer, quan jo t'he dit ' que molt hi guanya',
després, dient "mai no en sorgí un segon',
97 i raons, perquè entenguis, no et vull plànyer.
La Providència, que governa el món
amb un consell del qual la criatura
80 no podrà mai endevinar el pregon,
perquè seguís el seu delit segura
l'Esposa de Qui, amb crits d'alta agonia,
83 li donà en esposar-la la sang pura,
i per fer-la més ferma amb companyia,
dos prínceps ordenava en son favor,
88 — perquè a cada costat li fossin guia.
Poi che ciascuno fu tornato ne lo ove dinanzi dissi 'U' ben s'impingua',
punto del cerchio in che avanti s'era, e là u' dissi "Non surse il secondo',

15 fermossi, come a candellier candelo. e qui è uopo che ben si distingua. 31
E io senti' dentro a quella lumera La provedenza, che —govema il mondo
che pria m'avea parlato, sorridendo con quel consiglio nel quale ogni aspetto
1e incominciar, faccendosi piú mera: creato è vinto pria che vada al fondo, s0

4 Cosi com' io del suo raggio resplendo, però che andasse ver lo suo diletto
si, riguardando nella luce etterna, la sposa di colui ch'ad alte grida,
qa li tuoi pensieri onde cagioni apprendo. disposò lei col sangue benedetto, "
Tu dubbi, e hai voler çhe si ricerna in sè sicura e anche a lui piò fida,
in si aperta e 'n si distesa lingua 4 due principi ordinò in suo favore,
se lo dicer mio, ch'al tuo sentir si sterna, che quinci e quindi le fosser per guida. . 4e
EE SEa SE IEU EE EE OGR DRD I ac I CE DSeI lEIEU Eada EE rar ara et dcirtr aarr daa arar ,