D TER ETA

cfi asi M

.
ES

 

Eaesesp Saa SEra caaa ta tt T
SE ra Da DA Saa gta EaBE aRa

126 LA DIVINA COMÈDIA

 

cAquell gran advocat de gent cristiana, del llatí del qual Agustí
s'aprofità,, és, segons la majoria de comentaristes, Pau Orosi,
capellà espanyol del segle v, autor de l'obra cHistoriarum libri VII
adversus Paganos,, escrita per invitació de Sant Ambròs, alguns
diuen de Sant Agustí, l'eOttimor, per justificar les paraules del
Dant, div que Orosi escriví tan subtilment de la fe cristiana, que,
influit per ell, Sant Agustí va rebre el bateig. Altres comentaristes
creuen que aquest advocat és Lactanci o Sant Paulí de Nola.
L'aprofitar-se de Sant Agustí, segons el comentarista Francesco da
Buti, podria significar que li abreugés Orosi el treball històric amb
el seu llibre, quan Sant Agustí va escriure el 4De Civitate Deio.

cEn la vuitena llum, el Bé de tots els béns atreu l'ànima santa
que posa de manifest la fallàcia de les coses mundanals. El cos on
era tancada, jeu sepultat a Cieldauro, i ella vingué de l'exili i del
martiri a aquesta pauo. És l'ànima de Boeci, nat a Roma vers
el 470 i assassinat a la presó de Pavia el 525, per ordre de Teodoric.
És autor del famosissim llibre dDe consolatione pbhilosophiae2,
escrit a la presó, l'obra més llegida i més comentada pels estudiosos
medievals. La influència de Boeci és marcadíssima en la DivINA
ComèpIA. No fou cristià, però com un sant i com un cristià fou
considerat en l'Edat Mitjana.

(Guaita el flamejar ardent d'Isidor, de Beda i de Ricard, que fou
més que baró en el considerara. Aquestes tres figures són: Isidor
hispalense, bisbe de Sevilla, el gran enciclopèdic dels segles vI i vn,
autor del famós llibre de les cEtymologiaer, Beda el Venerable, nat
el 674 a VVeremouth i mort el 735 a Jarrovv, les obres principals
del qual són: eHistoria Ecclesiae Gentis Britonuma, dDe ratione
temporumo i cDe natura rerumo, Ricard de Sant Víctor, el Magnus
Contemplator, teòleg i místic del segle xu, que fou prior del claustre
de Sant Victor, pròp de París.

cAquest al qual semblà que la mort tardava, és la llum eterna
de Sigier, que, fent de lector en el carrer de la Palla, alçà l'enveja
pels seus vers sillogismes,. És Sigier de Brabant, filòsof averroista,
i el representant més fort de l'averroisme entre els cristians del
segle xim. Nat cap al 1226, fou professor dels Estudis de París, i
morí assassinat per un clergue, secretari seu, a Orvieto (1284), on
es trobava la Cúria romana, a la qual havia acudit Sigier per defen-

  
 

sn 2 CEEa ar ac tSdSIS)
CEMA BGaLaES OAA TaA Bgt gt l0)

 
 

T

  

 

     

S ER RST IEECIE IS IEDa SE Sa T HEDSDESI IE NE SaE) tarar nt T aaaa