sss

é

124 LA DIVINA COMÈDIA

 

Aquella corona de llums cantadores donà tres volts, i una
d'elles, dirigint-se al Dant, li digué: eQuan la Caritat Divina es
mostra tan plenament com s'ha mostrat en tu, fent-te pujar l'escala
del Cel i privant-te d'ésser recusat, seria mancat de llibertat, com
riu al qual un impediment atura el curs, el qui et negués el vi del
coneixement del qual tens set. é Tu vols saber qui són els llums
d'aquesta garlanda que volta a l'entorn teu i de Beatriu2. Doncs bé:
jo vaig pertànyer al ramat de Sant Domènec, en el qual ramat molt
es guanya si no es fa marrada. El qui tinc més a vora meu va ésser
mestre i germà meu, es diu Albert i és de Colònia, i jo, Tomàs,
sóc d'Aquino..

Albert el Magne fou comte de Bollstàdt, nasqué a Lavingen
l'any 1193, i morí a Colònia el 1280. Entrà a l'Ordre dominicana
el 1222 i ensenyà teologia i filosofia a Colònia i a París, el 1254
fou elegit provincial de l'ordre a VVorms, i el 1260, bisbe de Re-
gensburg. Sant Tomàs fou el seu deixeble més estimat. Per la
gran ciència, Albert és conegut entre els escolàstics pel sobrenom
de Doctor Universalis.

Sant Tomàs d'Aquino, que és el qui duu la veu cantant, nasqué
en 1226 a Roccasseca, prop de Monte Cassino. Entrà a l'Ordre
dominicana el 1243 i morí anant al Concili de Lió el 7 de març
de 1274. Fou professor a Colònia, a París i a Nàpols.

Sant Tomàs és considerat com un dels cervells més poderosos
de l'Església. Com hem vist, i anirem veient, el Dant el coneixia a
fons. Les seves dues Summes (Tbeologica i Contra Gentiles) i els
seus comentaris a Aristòtil, són les obres més famoses dintre
els vastíssims treballs de la seva ploma.

Sant Tomàs d'Aquino és anomenat Doctor Angelicus i Àngel de
les escoles. Fou canonitzat l'any 1323.

Després d'haver-se presentat junt amb el seu mestre Albert el
Magne, Sant Tomàs anirà dient qui són les llums sapientíssimes que
els acompanyen en l'esplendorosa corona.

cAquell altre famejar surt del riure de Gracià, que l'un i P'altre
dret ajuntà, la qual cosa va plaure al Paradísv. Gracià, canonista
forentí del segle xu, fou benedictí camaldulenc i compilà a Bolonya,
on era professor, la cConcordia discordantium canonum2, dita cor-
rentment cDecretum Gratianin. L'autor reuní textos de la Biblia,

Esesgsi cii CrItIes ESS TTTra A
EEU ER EOEaT EC ODR R D ti

 

 

PBUT ER N IESI C SOSETCII S ESETSD CI EESESI IEET Ia 5 : ni
CAU IA D NELa RIT a PRA DT ET TAA a A IA Tad ST dpAIa IRO LS LS EMA ORIE Laa aa