PARADÍS. CANT X 123
——d i a t t d
ambdós casos es veuria alterat tot el que als climes es refereix, i
d'aquí esdevindrien grans canvis en la distribució de la llum i del
calor, de les hores nocturnes i ditirnes, dels vapors, de les pluges,
dels vents i de la neu...o

Deixa al lector el treball de considerar aquestes excelències
astronòmiques — " menja tu, que jo et mostro l'aliment " — perquè
el tema que té entre mans no li permet entretenir-se.

El eministre major de la naturar, el Sol, era en aquest punt de
la coincidència de l'eclíptica i del zodiac, en la constellació d'Àries,
i, segons la teoria ptolemeica, avançant en espirals, del solstici
d'hivern, tròpic de Capricorni, al solstici d'estiu, tròpic de Càncer,
i allargant els dies.

E essent en aquest punt primaveral, fou visitat sobtadament per
Beatriu i el Dant, el qual, com en les altres ascensions, no s'adonà
de la rapidesa del viatge fins que fou dins de l'astre, on contemplà
la magnificència de tot el que hi havia, no per color diferent del
Sol, sinó per lluminositat superior. Inútil dir amb paraules el
que el poeta va veure, i ell ens demana que el creguem i que
anhelem contemplar-ho. I és clar que la nostra fantasia és baixa
per tanta altura, i no podem imaginar una llum com aquella, ja que
nosaltres només podem formar imàtges partint de les impressions
dels sentits, i cap ull humà no ha pogut copsar mai a la terra una
llum com la que Dant veié dintre del Sol, més viva i poderosa que
la que aquest prodiga als homes.

En aquell lloc trobà el poeta la quarta família, els benaurats
del Sol, saciant-se en la contemplació i la comprensió del misteri
de la Santíssima Trinitat, i Beatriu li va fer: dDóna gràcies al Sol
dels àngels (Déu), que t'ha fet veure aquest, el Sol sensibler. Tanta

fou la devoció del poeta, que va oblidar-se de Beatriu: però aquest
oblit no la va ofendre, i ella li va somriure amb l'esclat dels ulls.

Al voltant de Beatriu i del Dant, rodava una corona ede llums
vencedores i viventso — vencedores de la llum del Sol— fent com
l'halo que cenyeix la filla de la Latona, la Lluna. Era tan excels el
cant d'aquestes llums, que si camb ploma de gràcia no es duu
el vole, és a dir, si no es va al Cel, dles meravelles que se'n
sentin contar tindran la mateixa eficàcia evocativa que la llengua
d'un mut..

g ESRPERCIÓ

dn

p lta
jola iEE

Por)

dr ió -“ki tié

R QUS E

mra m ara ii 3

EE E

Bi ciia ia ar gane dS

B par Eeidat

ctia

2A

ç
$
$

gxd
R8d
F

tl MGr ira

EE

PPReRas