122 LA DIVINA COMÈDIA

 

Anem, doncs, a l'aclariment dels conceptes: cAixeca els ulls,
lector, a les altes rodeso (a les altes esferes que roden) di fixa't en
el punt on topen els dos movimentsx, els dos moviments oposats,
el ditirn o equatorial que va de llevant a ponent, i el planetari o
zodiacal que va de ponent a llevant, els punts d'intersecció d'aquests
dos moviments, són els punts equinoccials.

D'aquests punts fa partir la nostra admiració per la gran obra de
l'univers. 4Guaita, ens ve a dir, com de l'equinocci parteix dila-
tant-se l'obliqua roda que porta els planetes (o sigui, el zodíac) per
satisfer el món que els cridax, o sigui, per influir sobre la terra,
com era cregut en l'època del Dant, i com tantes vegades es diu en
el poema, aludint la influència planetària sobre la nostra vida. dl si
el camí llur no fos tort (és a dir, si l'eclíptica no fos obliqua a
l'equador), no es podria exercir la influència planetària (molta virtut
al cel seria en va). I si del dret més o menys llunyà fos el partir.
(si la divergència del zodíac i l'equador fos major o menor del que
és), seria imperfecte a dalt i a baix l'ordre de l'universo.

Antonelli, que ha comentat finament aquest passatge, ens diu:
ePassa a fer-nos admirar l'altíssima importància que té el fet que
aquella zona sigui obliqua, i d'aquella determinada obliquitat res-
pecte a l'equador, o al moviment de les altes esferes, alludint amb
rectíssim judici les desgraciades condicions en les quals viuríem aquí
baix, si aquella ruta planetària O no fos torta o ho fos més o menys
del que ho és. De fet, si l'eclíptica coincidís amb l'equador, i aquest
fos parallel al zodiac, pel sol fet de la constant permanència del sol
perpendicular sobre la línia equinoccial terrestre, fins sense tenir en
compte la influència dels altres planetes, seria certament quasi fota
la potència aqut baix morta, perquè en les regions pròximes a l'equa-
dor tindríem un estiu perpetu i una acumulació excessiva de calor
que les faria incapaces de vegetació i inhabitables, les zones que ara
en diem temperades, tindrien una contínua primavera incipient, i els
fruits no hi arribarien a madurar, les polars serien immerses peren-
nement en un hivern rígid, i així tota la terra, amb igualtat de dies
i de nits, oferiria un miserable sojorn, impropi al descabdellament
d'aquells gèrmens preciosos que el Creador amantíssim ha posat
aquí baix en els homes i en les coses (versos 16-18). Si la obli-
quitat del zodiac fos notablement major o menor del que és, en

IEE

ta33 ITa E S RESIC IM SESIG EÓ IE I IE L ESI IT MOa EECITICI ara ESESCa ciEa Pa SSESISICIES CE ESESAE l ia SagIga Ea tespe GITTE
teti _.g,,;,;,ç,'v,;’,-_-_«;l.f.].v!%%!—?lem}_ï:,_ T IR CTa NRLa LROAA T S RR RIA IA DT T E TAa SUT EAT Se oB TAT EMA OR EEd ia aa