PARADÍS. CANT X I2I proprium alicui personae, sed commune toti Trinitatin. Així és anun- ciada la Creació per Sant Tomàs, però de seguida ve aquest aclari- ment: eSicut natura divina, licet sit communis tribus personis, ordine tamen quodam eis convenit in quantum Filius accipit naturam divinam a Patre et Spiritus Sanctus ab utroque, ita etiam et virtus creandi, licet sit communis Tribus personis, ordine lamen quodam eis convenit, nam Filius babet eam a Patre et Spiritus Sanctus ab utroque. Unde creaio- rem esse attribuitur Patri ut ei qui non habet virtutem creandi ab alio. De Filio autem dicitur (1O. 1, 3) "per quem omnia facta sunt, in quantum babet eandem virtutem, sed ab alio, nam haec praepositio per solet denotare causam mediam, sive principium de principio. Sed Spi- ritui Sancto, qui habet eandem virtutem ab utroque, attribuitur quod dominando gubernat et vivifical quae sunt creata a Patre per Filiumío (SuM. THEoL. I, xLv, 6). I després Sant Tomàs ens dirà que encara amb més propietat s'atribueix al Pare la Potentia, quae maxime mani- festatur in creatione, al Fill la Sapientia per quam agens per intellectum operatur, i a l'Esperit Sant la Bonitas ad quam pertinet gubernatio deducens res in debitos fines et vivificatio. El Dant, un cop manifestat aquest egust de Déu Creadoro que hi ha en tot l'univers, demana al lector que, per sentir-lo, aixequi els ulls amb ell a les altes rodes, i els fixi en aquell lloc on topen o percudeixen l'un i l'altre moviment, i allí s'esmerci a admirar cl'obra d'aquell Mestre que dintre d'Ell l'estima i no la deixa mai dels ullsx (no deixa mai de vigilar-la). eGuaita com des d'allí es va dilatant — l'oblic cercle que els planetes porta — per satisfer el món que els crida. — Í si la via no fos torta — molta virtut al cel seria en va— i quasi tota potència ací baix morta, — i si del dret més o menys llunyà — fos el partir, bastant se'n sentiria — a dalt i a baix tot l'ordre universalx. És evident que a l'home del carrer aquests versos li tenen de fer l'efecte d'un jeroglífic. Malgrat tot, són claríssims i transpàrents, — i, per què no, d'una màgica grandesa —, només que tenint en compte l'ensenyament astronòmic que es donava a les escoles en l'època del Dant. Hi ha el vers 14, eel cercle oblic que porta els planeteso, que ens dóna la clau per desxifrar-ho tot i per entendre el vers 9, con l'un moviment amb l'altre topax, que és el que natu- ralment sobtarà el lector. UI-9 L BEa EEr i mr igl HE OEE CTES La eeel GRPSS IEE . EA 3 _.é_,_;f':ç','_:;:í_á“’l_ H0 l 2 _Í;H""l'; 3ia L ..-E}.-'!-'.k-“. X 3 d i % OEE op Pug S E