E 3
E
L
E
R
%.

I20 LA DIVINA COMÈDIA

 

COMENTARI AL CANT X

COMENçA aquest cant amb vint-i-un versos que mereixen un
acurat comentari, primer de tot, perquè el lector en tingui
una comprensió clara, i perquè s'adoni de fins a quin punt el Dant
és escrupolós en la tria i en l'economia de les paraules, i de com
sap sintetitzar, en una breu exposició, tot el contingut d'una lliçó
vastíssima.

Anem als sis primers versos que es refereixen a la Creació i a
l'ordre universal, i analitzem el sentit de cada mot.

cMirant en el seu Fill, junt amb l'Amor, que d'Un i d'Altre
eternament respira, el Primer i Inefable Valor, tot quant per ment
o per lloc gira, amb tant d'ordre féu, que no pot estar sense gustar
d'Ell el qui això remira,. En la meva versió he procurat ajustar-me
amb la màxima fidelitat a la lletra, substituint el etot quant per
ment o per lloc gira, amb el concepte "el que visible i invisible
gira", que aquesta és la justa interpretació, volent dir: tot allò que
es pot localitzar i es coneix amb els sentits, o sigui, tot l'univers.

El Dant en els tres primers versos es refereix d'una manera
directa a l'acte de la Creació, i la traducció explícita dels elements
poètics de la tercina serà aquesta: cEl Primer i Inefable Valor, mi-
rant en el seu Fill, o sigui er el seu Verb, en la Idea d'Ell, que
conté la idea de totes les coses, junt amb l'Amor, això és, amb
l'Esperit Sant, que eternament procedeix del Pare i del Fill...o

Fins aquí els elements creadors de la primera tercina, i de seguida,
en la tercina segúent, l'obra d'aquests elements: camb tant d'ordre
creà (el Primer i Inefable Valor) tot l'univers visible i invisible, que,
necessàriament, qui se'l mira o contempla ha de trobar-hi el gust, o
la marca, o la presència de Déus. D'una manera implícita el Dant
ve a demostrar l'existència de Déu per l'ordre i la perfecció de
l'univers.

El poeta afirma, aquí, la tesi escolàstica de la Creació com a
obra conjunta de les tres Persones de la Trinitat, però més particu-
larment del Pare: cCreare convenit Deo secundum suum esse, quod
est eius essentia, quae est communis tribus personis, unde creare non est

tCITIE t c: ccar CT PA
EET EAUA IA SE EE MG IEE UA E RRT NER D IE IMRA Trda aa

a scaiaaiale tara ta e tl

 

9ç9 " Da