PARADÍS. CANT X 117 87 93 96 102 105 108 multiplicato in te tanto resplende, che ti conduce su per quella scala sr U" sanza risalir nessun discendes qual ti negasse il vin della sua fiala per la tua s:te, in libertà non.fora so Se non com'acqua ch'al mar non si cala. multiplicat en tu fa llum extrema i et ve per tal escala a conduir, que un cop baixada res ja no pots témer, si algú et negués de saviesa el vi, del qual tens set, en llibertat no fóra, com riu que cap al mar no pot seguir. dVols saber, doncs, de quina for es decora la garlanda que roda al bell voltant de la bella que el Cel en tu avalora2 Jo vaig ser dels anyells del ramat sant que Domènec menava, i d'ell opino que molt hi guanya qui no hi va marrant. Aquest, amb qui a mà dreta m'aveino, I mestre i germà va ser-me, es diu Albert i i és de Colònia, i jo, Tomàs, d'Aquino. I si els altres que resten vols del cert saber qui són, tu mira, escolta i calla, que jo te'ls mostraré en el sant concert. La flama aquella, Surt de la rialla de Gracià, que en els dos drets fou fort, i al Paradís fou grata sa troballa. El qui després adorna el nostre chor, fou aquell Pere que amb la pobricella donà a la Santa Església el seu tresor. Questi che m' è a destra pià vicino, frate e maestro fummi, ed esso Alberto è di Cologna, e io Thomàs d'Aquino. 99 Se si di tutti li altri esser vuo' certo, di retro al mio palar ten vien col viso girando su per lo beato serto. 102 Tu vuo' saper di quai piante s' infiora questa ghirlanda che 'atorno vagheggia ss la bella donna ch'al ciel t'avvalora. lo fui delli agni della santa greggia che Domenico mena per cammino se U' ben s' impingua se non si vaneggia. NI-9 Quell'altro fiameggiare esce del riso di Grazian, che l uno e l' altro foro aiutò si che piace in paradiso. 105 L'altro ch'appresso adorna il nostro coro, quel Pietro fu che con la poverella g offerse a Santa Chiesa suo tesoro. 108 adets: ERa ES oia ma tesa dra H C aa ia E EE suel Tr TL 3 4 t BEr DROR E CC aa ó E ui RR (é Car O l RI IóS cu cidiesis itotatal MO IS ERa SA C SóS