PARADÍS. CANT X LIS emecirimoideicentsiei i iA ui IEDeaIIena tir dER Ia Da p o aa EE I veia Beatriu sobtadament passar de bé a millor, d'una manera 39 — que amb el temps no es mesura, de rabent. OER BORSI BRIa P TIE EEU Dara Lr il CER I que magnífic i que fúlgid era tot el de dintre el Sol on vaig entrar, 49 no per color, sinó per llum més veral Bé puc l'enginy, o l'art, o l'ús, cridar, que el que veia, amb paraules no dirial 65 Creieu-me, i anheleu-ho contemplar. I si és baixa la nostra fantasia per tanta altura, salta de seguit, 48 llum més viva que el Sol é qui la somia R EE Tal la quarta família, fit a fit veia, del Pare Altíssim, que l'omplia 51 mostrant-li el com del Fill i l'Esperit. SE paoree G a I Beatriu va fer-me: cRegracia el Sol dels àngels, perquè manifest, 54 per mercè d'Ell, aquest t'apareixia. E MOEN) r Cor de mortal no volà mai tan llest, lliurant-se a Déu amb diligència esclava, 57 com m'hi vaig lliurar jo amb la ment i el gest, EC aS E P OE al punt que tal paraula m'arribava, i tant d'amor hi vaig posar, i tal foc, RRT SE dDa : ó ç 60 — que fins de Beatriu ja m'oblidava. E cu dé È Beatrice quella che si scorge Tal era quivi la quarta famiglia 'É di bene in meglio si subitamente dell'alto Padre, che sempre la Sazia, _% se che l'atto suo per tempo non si sporge. mostrando come spira e come figlia. 85 uS Quant'esser convenia da sè lucente E Beatrice cominciò: eRingrazia, quel ch'era dentro al sol dov' io entra'mi, ringrazia il sol delli angeli, ch'a questo 4a non per color, ma per lume parventel sensibil t' ha levato per sua grazian. m Perch'io lo 'ngegno e l'arte e l'uso chiami — Cor di mortal non fu mai si digesto si nol direi, che mai s' imaginasse, a divozione ed a rendersi a Dio ss Ma creder puossi e di veder si brami. con tutto il suo gradir cotanto presto, 5 E se le fantasie nostre son basse come a quelle parole mi fec' io, a tanta altezza, non è maraviglia, € si tutto "l mio amore in lui si mise, 4s Chè sopra 'I sol non fu occhio ch'andasse. — che Beatrice eclissò nell'oblio.