114 LA DIVINA COMÈDIA Guaita com des d'allí es va dilatant la roda obliqua que els planetes porta, 15 per satisfer del món el crit constant. I si la cursa llur no sigués torta, molta virtut al cel seria en va, 18 i ací tota potència quasi morta , si de la dreta més o menys llunyà S Rs iE llur moure's fos, bastant se'n sentiria, 81 a dalt i a baix, tot el concert mundà. Ara, lector, per tu mateix rumia això que jo t'enceto solament, M no et cansarà, que et donarà alegria. Menja tu, que jo et mostro l'aliment, car exigeix tota la meva cura 97 aquest tema del qual sóc escrivent. El ministre major de la natura, que, del valor del cel, el món marcat 30 deixa, i amb el seu llum el temps mesura, era al punt que fa poc he comentat, i per aquelles espirals girava 83 que ens el fan distingir més aviat, ijo era amb ell, però quan hi pujava no me'n vaig adonar, com un no sent 36 arribar el pensament que al front es clava. Vedi come da indi si dirama l'oblico cerchio che i pianeti porta, 15 per sodisfare al mondo che li chiama. E se la strada lor non fosse torta, molta virtú nel ciel sarebbe in vano, 18 € quasi ogni potenza qua giu morta, e se dal dritto piú o men lontano fosse 'l partire, assai sarebbe manco m € giú € su dell'ordine mondano. Or ti riman, lettor, Sovra 'ltuo banco, dietro pensando a ciò che si preliba, ga S'esser vuoi lieto assai prima che stanco. espsal eigle it s S Ea ac 3 3s (a ciir S DRa ERT IE EE RS CDEE Ia Ssitae SE rIsóltBdesirpielCORECECIC IEC Messo t' ho innanzi: omai per te ti ciba, chè a sè torce tutta la mia cura quella materia ond' io son fatto scriba..— 44 Lo ministro maggior della natura che del valor del ciel lo mondo imprenta € col suo lume il tempo ne misura, : con quella parte che su si rammenta congiunto, si girava per le spire in che piú tosto ognora s'appresenta, :a e io erà con lui, ma del salire non m'accórs'io, se non com' uom s'accorge, anzi 'l primo pensier, del suo venire. se CEM LAT D ETA EAT IRT EE IRT UAA a OSU LS RMU ERa s iaa a n