IIO LA DIVINA COMÈDIA feta amb la pell del centaure Nessus, que causà la follia i la mort de l'heroi. Però Folc de Marsella diu que les seves grans passions no són aquí motiu de pena, perquè no es té record de la culpa, sinó que l'amor ara és en ell caritat i joia pures. Folc o Folquet de Marsella, fou un molt conegut trobador pro- vençal que brillà en la segona meitat del segle xn. Després d'una vida accidentadíssima en els jocs de l'amor, es féu frare. L'any 1205 fou elegit bisbe de Tolosa. Va morir el 1231. Folquet de Marsella és famosíssim en la història dels albigesos, perquè ell fou un dels qui els combaté amb més fúria. La seva gran passió per les dames es convertí, en el moment de posar seny, en un odi desapiadat contra els heretges. Sembla que en la seva època tro- badoresca, Folquet estimà dames molt conegudes, entre elles Ade- làsia, muller del seu senyor Barral du Baux, vescomte de Marsella. Fins aquí, Folquet, en dirigir-se al Dant, ha parlat dels seus amors i ha citat les belles figures de Virgili i d'Ovidi, és a dir, fins ara hem conegut el trobador. Les tercines segúents, sense perfum de mitologia, agataran el to sever i apassionat del Folquet bisbe de Tolosa i perseguidor d'heretges. Però per passar d'un tema a l'altre, cita una llum que té vora d'ell, i és l'ànima de Raab, la famosa pros- tituta de Jericó que amagà i salvà els exploradors enviats per Josué, i gràcies a la qual el cabdill dels hebreus aconseguí la seva gran victòria. És natural que Folquet, que passà d'una vida de disbauxa a l'as- cetisme, trii, per canviar de to, una figura a la qual, vivint en plena irregularitat, una circumstància atorgà mèrits excepcionals. Folquet, en parlar de Terra Santa, s'ho fa venir bé de seguida per dir que al Papa — Bonifaci VIII— la conquista de Terra Santa li in- teressa ben poc, perquè es dedica a guerrejar amb els propis cristians. Aprofita el Dant la figura del seu Folquet per tornar a dir una mica de mal de Florència i per atacar directament l'avarícia i cupi- ditat dels eclesiàstics: dLa teva ciutat, que és fundada per aquell que girà l'espatlla al seu Factor, i del qual ha estat l'enveja tan plo- rada...o Aquí el Dant ens diu que Florència fou directament fun- dada pel dimoni, això és més que estirat pels cabells, però té la seva perfecta explicació. Segons la tradició dels antics, Florència fou EORA ESESE IEO DAGaI SEa EEA IE BeS or pEOlCDRSESSIS OS EECIS IA Bg EOSIS S E EE S ETa E A BEra IT S S aA gOar dS ESDE aaaar arad rar rrr TTTT aciciraEaeSessSars deiiisa cin Btga ii tD ER IE ti