. o PARADÍS. CANT IX 107
—ra dlo t ii i P
siae, in rabie furoris reversus Veronam, omnes Paduanos captos quos
secum habebat, numero duodecim millia, ferro, igne et fame consumpsit:
el si quis invemiebatur fugiens, pedibus et manibus truncabatur. Ecce-
linus, consanguineis et amicis non perpecit).

Cunizza da Romano, germana d'aquest monstre, no ens és des-
coneguda, perquè, com recordarà el lector, a ella hem fet aHusió
en comentar la vida de Sordello en el cant VI del PURGATORI.
Cunizza era filla d'Ezzelino da Romano i d'Adelaida de Mangona,
nada cap al 1198 i morta cap al 1279. Aquesta senyora guanyà
fama de gran lascívia, i es digué que tingué tres marits i bastants
més amants, entre ells, sembla, el trobador Sordello.

No es comprèn com el Dant posa una senyora així en el Paradís,
i sembla més natural que l'hagués enviada a fer companyia a Semí-
ramis i a Cleopatra i a altres dames insignes que hem trobat a
l'Infern. La cosa s'explica, no obstant, perquè el nostre poeta la
conegué essent ell un xicotet i Cunizza una senyora ja vella, com-
pletament desencisada de l'amor i omplint els dies a Florència anant
d'una església a l'altra. Cunizza es degué penedir, convertint en
flama de caritat el que fou en una època braser de luxúria. A més,
devia ésser molt simpàtica, com totes les dones velles que en la
seva joventut han fet tronar i ploure.

Després d'haver-se donat a conèixer, assenyala duna cara joia
refulgento que té al costat, la fama de la qual durarà més de cinc-
cents anys, i això fa dir a Cunizza que val la pena d'excelir en el
món, perquè quan s'acaba la vida mortal comença la vida de la
fama i del prestigi històric. I s'ho fa venir bé, per considerar que
aquest ben obrar i exceHir no s'escau a la turba que viu entre
l'Àdige i el Tagliamento, que ni castigada es vol penedir.

Però aviat, per oblidar el deure, els paduans veuran mudar el
llac de vora Vicenza, i un tal que senyoreja al punt on desemboquen
al mar el Sile i el Cagnano, ja està a punt de caure a la trampa. I
Feltro plorarà el crim del seu bisbe, que serà tan gran, que mai
ningú per cosa així no haurà entrat a la presó de Malta.

i per recollir la sang dels ferraresos, es necessitaria un vas molt
gran i es cansaria qui la volgués pesar d'unça en unça, aquesta

sang, la farà vessar el Prefe cortese — el prevere complimentós — per
complaure un partit.

M2

BErGE S ESS E

DEPEECPESSOS

1

EE Ta RAA s

rmpepgetgocacencis
dac cSaa aB tr R dttT

RR
ï'.
iR

T
8

0 OO I IÇ OuS
.J' .}q.' o':,.;'.’ ig cael gn,

IEC

dr icstatetaraciós

iiar
a RO