IO2

63

69

72

LA DIVINA COMÈDIA

Dalt hi ha miralls, que tu anomenes Trons,
pels quals el que Déu jutja aquí ens arriba,
aquests conceptes meus, s'hi veuen bons.x

I dit això, ja dels seus mots em priva,
i altra volta ficant-se en el redol
on era abans, va esdevenir-me esquiva.

L'altra joia, que tinc ja al primer vol
per cosa cara, tota se'm presenta
com finíssim robí batut pel sol.

Allà el goig amb fulgència es representa,
com aquí amb la rialla, i com es fa
negra l'ombra en el regne que turmenta.

c Déu ho veu tot i en Ell tu pots mirar o

 

vaig dir, csant esperit, i res no resta,
15 —— que se't pugui, del seu voler, escapar.

Doncs, la veu teva que en el Cel la festa
sempre amb els piadosos focs sol dur,
78 que de sis ales fan la seva vesta,

i per què no em satisfà el desig dejú2
Jo ja no esperaria ta demanda,
81 si, com entres en mi, jo entrés en tutv

c La major vall en què l'aigua es desbanda o
va començar del seu discurs el vol
84 c de la mar que a la terra fa garlanda,

Su sono specchi, voi dicete Troni,
onde refulge a noi Dio giudicante,
es Si che questi parlar ne paion boni.,

Qui si tacette, e fecemi sembiante
che fosse ad altro volta, per la rota
es in che si mise com'era davante.

L'altra letizia, che m'era già nota
per cara cosa, mi si fece in vista
ee qual fin balasso in che lo sol percuota.

Per letiziar là su fulgor s'acquista,
si come riso qui, ma git s'abbuia
7 l'ombra di fuor come la mente è trista,

eDio vede tutto, e tuo veder s'inluiar
diss' io, ebeato spirto, si che nulla
voglia di sè a te puot'esser fuia.

Dunque la voce tua, che 'I ciel trastulla
sempre col tanto di quei fuochi pii
che di sei ali fatt" han la coculla,

perchè non satisface a 'miei disii2
Già non attendere' io tua dimanda,
s'io m' intuassi, come tu t' inmii.a x

cLa maggior valle in che l'acqua si spandax
incominciaro allor le sue parole

efuor di quel mar che la terra inghirlanda, gg

BE S EaS io R EET Da EE RI CEE IEa EEA IE S g IEEA ROLR EOET R ETa EE SE B SSA Ear Dad EOdaT E gga darar orra nies traT aa