I0O LA DIVINA COMÈDIA 16 18 21 27 86 Una altra resplendor se'm féu present que voler-me complaure m'expressava en decantar-me son esclat lluent. Els ulls de Beatriu, que ella fixava damunt meu, com abans, van assentir al desig de parlar que em dominava. c Compensa aquest voler que brolla en mi, sant esperitx vaig dir-li, ci fes-me prova que tu endevines el que jo et vull dirto I aquella llum, que encara m'era nova, del seu pregon, on ella abans cantava, seguí com qui fent bé son gaudi troba: e Doncs, en la part d'aquella terra prava d'Itàlia, que té a Rialto un termenal, i en l'arc que Piave i Brenta fan, s'enclava, s'eleva un coll, sense pujar massa alt, del qual un temps va eixir-ne una espurnella que féu a la contrada un gran assalt. D'una mateixa arrel nades jo i ella, Cunizza em deia, i jo fulgeixo aquí perquè em: vencé la llum d'aquesta estrella. Però m'absolc alegrement a mi del que em causà la sort, i no m'és tara, la gent no se'n sabrien avenir. Ed ecco un altro di quelli splendori eln quella parte della terra prava ver me si fece, e 'l suó voler piacermi italica che siede tra Rialto 15 Significava nel chiarir di fori. e le fontane di Brenta e di Piava, 2 Li occhi di Beatrice, ch'eran fermi si leva un colle, e non surge molt'alto, sovra me, come pria, di caro assenso là onde scese già una facella se l mio disio certificato fermi. che fece alla contrada un grande assalto. qe eDeh, metti al mio voler tosto compenso, D' una radice nacqui e io ed ella: beato spirto,a dissi, ee fammi prova Cunizza fui chiamata, e qui refulgo s4 Ch'i'possa in te refletter quel ch' io pensola — perchè mi vinse il lume d'esta stella 38 Onde la luce che m'era ancor nova, ma lietamente a me medesma indulgo del suo profondo, ond'ella pria cantava, la cagion di mia sorte, e non mi noiaj s4 Seguette come a cui di ben far giova: che parria forse forte al vostro vulgo. s6 trra r agces maar eionanmes m gnn t ra trra : drarrr di asidi ordar i Taa