98 LA DIVINA COMÈDIA

 

Tot això el Dant manifesta veure-ho clar. La i pregunta si
seria pitjor per a l'home no viure en societat. El Dant afirma i no
en necessita raó. I diu Carles: q4Pot viure en societat, si en ella
no hi ha diversos oficis que comporten diverses videsè No, si és
que el vostre mestre (Aristòtil) escriu com cab.

I Carles Martell va deduint fins a dir: 4Per tant, éssers diversos
convenen a les arrels (aptituds) dels vostres efectes (oficis). Per
això un neix Soló (legislador), altre Xerxes (general), altre Melqui-
sedec (sacerdot), altre fa volar el seu fill i el perd (Dèdal, que féu
volar Ícar). La natura circular que segella la cera mortal (els astres
que influeixen en les aptituds), fa el seu fet, sense distingir una casa
de l'altra, ni els membres d'una mateixa família. Per això veiem
Esaú i Jacob, germans bessons i tan diferents l'un de l'altre. I Quirí
(Ròmul) tan gran, fill d'un pare tan vil, que la pròpia mare, Rea
Silvia, digué que era engendrat pel déu Mart. Els pares serien iguals
als fills, si la Providència no intervingués2.

I Carles Martell, per acabar, ultrapassant-se a la demanda del
Dant, li dirà que la naturalesa ha de trobar un mitjà apropiat, O
sigui, que cadascú ha de seguir les naturals aptituds, perquè, si no,
passa com amb la llavor que, sembrada en un terreny impropi, dóna
mal fruit.

Si el món tingués això en compte, no hi hauria tanta, gent do-
lenta, aperò vosaltres, diu Carles, edesvieu vers la religió el qui és
fet per a dur espasa, i feu rei el qui té vocació de capellà, i d'aquí
ve que la vostra passa marxa fora de ruta).

utarT una é Desareanes
EE IE CET EOSa DR IR IESEa Eaa S BEO t dti

 

5 ist eepsisis Ge, 9383 3 6a Sasi aca pa 68 m
DOSRGERSOSASESSSS OS Sda OGa Ta BBSG EROIOSIS EOET SE OEEa eSt IE DEIRSDE Eae OOa Socts LOa tpad o mE cpE rentvisge a (a etoseraanieS tar ccIT a