PARADÍS. CANT VIII 97

—— a a L r a i 8

siHab perfecte i res més. Després del discurs de Carles Martell, el
Dant, contentíssim, demanarà a l'esperit, prenent peu del que ell.
ha manifestat a propòsit de Carles II, lliberal, i del seu fll Robert,
gasiu, per què de pares bons en surten fills dolents.

La joia, la manifesta el Dant en dues tercines excessivament
conceptuoses, que ofereixen tota mena de dificultats al traductor.
Com sempre, he procurat donar-ne tot el sentit amb la màxima cla-
redat. Sense l'ajuda, però, dels comentaristes, aquestes tercines no
crec que fossin entenedores al lector corrent. De les moltes inter-
pretacions, em sembla a mi més clara la que en dóna Torraca en el
seu comentari, i a ella m'atinc.

Perquè el sentit de les dues tercines sigui copsat sense esforç pel
lector, procurarem ordenar els versos, suplint els conceptes que es
sobreentenen i seguint el procediment de Torraca. Diu això el
Dant: eSenyor meu, l'alta alegria que el teu parlar m'infon, m'és
més grata perquè jo crec que per tu es vegi (o sigui que 1u la vegis)
on tot el bé s'inicia i s'acaba, com jo la veig (o sigui, com jo la sento)
dintre meu, de la mateixa manera que jo en tinc consciència).
És a dir: cTu veus la joia que jo sento, mirant el principi i el fi de
tot el bé, que és Déu:.

cl encara m'és grat, perquè ho discerneixes precisament mirant
Déur. Això pot semblar una redundància, però el Dant voldrà dir:
cEncara m'és grat que tu siguis un ésser que frueix de la beatitud en
el Cel, perquè només els beats poden veure en Déu, principi i fi de
totes les coses, la veritat que és sempre present en Déu,. És a dir,
el Dant celebra, primer, la manera com l'esperit coneix el seu estat
d'ànim, i celebra, en segon terme, la beatitud de l'esperit al qual parla.

Carles Martell dirà, després, responent al poeta, dque el Bé
(Déu) que fa moure i satisfà els cels, fa tornar en ells virtut (influèn-
cia) la seva providència. Per mitjà d'aquesta influència, la Perfecta
Ment proveeix no sols a l'ésser de les naturaleses del món, sinó
també a llur benestar (llur salut). I tot el que aquest arc (els cossos
celestes) assageta (influencia), cau a un fi previst. Si això no fos,
el cel no seria una obra d'art, sinó una runa, cosa impossible, per-
què els intellectes (els àngels) que mouen aquestes esferes no fallen,
ni pot fallar el Primer (Déu), que els creà amb la perfecció indis-
pensable a la salut del món..