96 LA DIVINA COMÈDIA

 

justificat, a Palerm, aquell crit de 'Moril Moril') Carles Martell
voldrà dir que si el mal govern del seu avi, Carles I d'Anjou, no
hagués descontentat els sicilians, de la qual cosa s'aprofità Pere el
Gran d'Aragó, a Palerm no s'haurien produit les famoses Vespres
Sicilianes, en les quals els ciutadans es reuniren al crit de cMorin
els francesostb. Com és sabut, Sicília aleshores passà a formar part
de la Corona d'Aragó (30 de març del 1282).

I comentant aquest mal govern dels seus familiars, afegirà que
si el seu germà hagués estat previsor, l'avara pobresa de Catalunya
hauria fugit per no ofendre'l. Perquè no ha d'afegir-se pes a una
barca massa carregada, i ell, el germà, que, descendint d'una natu-
ralesa generosa, posseia, per contra, una maturalesa gasiva, tenia
necessitat de rodejar-se de persones no tan àvides de fer recó
(mettere in arca).

Arribem, en aquestes tres tercines, a un punt que a nosaltres,
els catalans, ens interessa força, i que ha estat discutit i interpretat
de moltes maneres. Els fets històrics als quals aHudeix Carles Mar-
tell, són els segúents : Lluís i Robert, els seus dos germans petits,
donats pel pare, Carles II d'Anjou, com a ostatges per al rescat de
la seva persona, hagueren de romandre a Catalunya des de l'any
1288 al 1295.. Durant aquest temps, sembla que Robert es féu
amic de personatges que, essent en país estranger, es dedicaren a
robar i a aprofitar-se de la seva posició per a tota mena de lucre
iHícit. Benvenuto d'Imola diu textualment de Robert: dAcquisivit
amicitias et familiaritates multorum, quos postea in ltalia promovebai
ad officia, qui noverant bene accumulare. Ad quod duo impellebant eos,
scilicel paupertas, quae suadet bomini furtum el rapinam, et avaritia,
quae reddit bominem ingeniosum ad omnia illicita lucra).

Ara bé, aquesta cavara pobresa de Catalunyar, en boca del
Dant, no voldrà dir, com algú ha suposat, cavarícia digna de cata-
lanso, sinó que es refereix al cas concret dels amics de Robert
d'Anjou. No és cap blasme que el Dant llancés contra el nostre
país. Aquesta manera de condemnar no és nova en ell, és molt més
fort el que diu de Florència, de Lucca, de Gènova i de Pisa, i el que
diu dels francesos i de la Itàlia en general, que aquesta avara povertà
tan utilitzada per uns i altres amb diversos fins, i a la qual el Dant
degué donar-hi poca importància. A mi em sembla un hendeca-

SE

R AA C RI RAI ET ITA EOAUA OEE OSA ETT ITT DAa S ITA TA S TT IEO S Dr I a

 

Sea ar Ea