aa
ST AA EÓ

 

88 LA DIVINA COMÈDIA

No m'adonava del pujar vers ella,
però, de ser-hi dins, fe me'n donà
15 la meva dama, que es tornà més bella.

Í com guspira en flama es sol copsar,
i com veu dins de veu un hom destria,
18 quan l'una és ferma i l'altra ve i se'n va,

en la llum altres llums jo distingia
moure's girant i més o menys corrents,
E1 segons, crec jo, llur veure intern regia.

Tan ràpids mai davallarien vents,
partint de núvols freds, que en llurs camins
94 no haguessin de semblar aturats i lents

a qui hagués vist com aquells llums divins
venien, bo i deixant la viva dansa
27 que comencen enlaire els serafins.

I dins l'estol que més anà acostant-se,
sonà un cHosannals tal, que jo, després,
80 d'oit-lo un altre cop sento enyorança.

I un d'ells se'ns acostà una mica més,
i sol va començar: eTots som llums prestes
33 al teu goig, que per tu en nosaltres és.

Seguim en llur rodar els prínceps celestes,
giravoltant i assedegats d'anhel,
36 són aquells de qui, al món, tu manifestes :

lo nom m'accorsi del salire in ella,
ma d'esservi entro mi fè assai fede
ts la donna mia ch' i' vidi far pià bella.

E come in fiamma favilla si vede,
e come in voce voce si discerne,
18 Quand'una è ferma e l'altra va e riede,

vid' io in essa luce altre lucerne
muoversi in giro pià e men correnti,
s1 l modo, credo, di lor viste interne.

Di fredda nube non disceser venti,
O visibili o non, tanto festini,

s4 Che non paressero impediti e lenti ai quali tu del mondo già dicesti: 34
CECE ARCI OER E IRT EE RCI E IRCT ER A S DR EC R ós

a chi avesse quei lumi divini
veduti a noi venir, lasciando il giro
pria cominciato in li alti Serafini, 37

e dentro a quei che piò innanzi appariro
sonava 'Osanna' si, che unque poi
di riudir non fui sanza disiro. E

Indi si fece l'un piú presso a noi

e solo incominciò: a Tutti sem presti

al tuo piacer, perchè di noi ti gioi. 83
Noi ci volgiam coi Principi celesti

d'un giro e d'un girare e d'una sete,

 

Par