PARADÍS. CANT VII 85

 

també infinita. l l'home, per si mateix i després del pecat original,
és un ésser finit i limitat.

cL'home, obeint, diu Beatriu cno podia arribar tan amunt,
com avall arribà desobeinte. Aquesta és la raó per la qual l'home
va ésser exclòs de la possibilitat de poder satisfer per ell sol.

Aleshores la cosa queia de ple en la sola incumbència de Déu,
el qual per dos camins podia redimir l'home, triant un dels dos, o
usant de tots dos plegats: la justícia i la misericòrdia (Sant Tomàs:
SUM. THEOL. UI, 46, I).

Però com una obra és tant més grata al qui la fa com més
demostra la bondat del cor del qual procedeix, la Divina Bondat,
que l'univers segella, va estar contenta de poder, en la redempció
de l'home, emprar els dos camins: justícia i misericòrdia, és a dir,
realitzà una obra que demostra tota la llarguesa del seu infinit amor.

l ara Beatriu, com observà molt bé Giovannozzi, va agafant un
to d'entusiasme líric, va deixant la ruta del silogisme per enfilar-se
pel camí dret i exaltat que condueix el poeta cap a la famma
d'amore.

Ni entre el primer dia de la Creació i l'última nit del judici final,
fou o serà produit un tan magnífic procés com el de la Redempció,
pel camí de la justícia o pel de la misericòrdia. Que va ésser més
generós Déu, donant-se a Si mateix, per fer l'home suficient a aixe-
car-se, que si Ell l'hagués perdonat simplement. I tot mitjà era
inadequat per satisfer la justícia divina, si el Fill de Déu no s'hagués
humiliat encarnant-se. Sant Tomàs diu, com el Dant, que el fet
de donar-se a Si mateix el Fill de Déu fou acte cabundantioris
misericordiae quam si peccata absque satisfactione dimisisseto. (SUM.
THEOL. I, 46, I).

La doctrina expressada per Beatriu respecte al misteri de la
Redempció és conforme a la de Sant Anselm de Canterbury en el
. tractat cCur Deus homo2x i és la doctrina de l'Església Catòlica.

Perquè no resti cap dubte en la ment del poeta, Beatriu, la qual
ha dit que totes les coses creades per Déu són incorruptibles, farà
ara la distinció de les creades directament i les que provenen de
l'impuls vital produit per la influència dels astres en la matèria.

Segons els escolàstics i segons el Dant, l'ànima, això és, el
principi formal i vital, de les plantes i les bèsties, que són una

M-7