84 LA DIVINA COMÈDIA

 

en la dama d'amora. Voldrà significar que, com tots els misteris,
no es comprèn per la raó, és inútil fixar-hi l'esguard i és millor
deixar caure en els ulls la flama d'amor —la llum intelectual que
ve de l'Esperit Sant —, perquè sols ella ens ajuda a comprendre.

Reconeix Beatriu que aquest punt és un dels més difícils i obs-
curs, per al profà, però ella, que representa la ciència teològica,
podrà dir el que alguns sants i teòlegs hauran entrevist, podrà ma-
nifestar certes raons en el misteri de l'Encarnació, que hauran estat
suggerides per divina iHaminació als elegits. I Beatriu manifesta al
Dant, que li dirà per què caquest camí (modo) fou el més digneo.

cLa Divina Bondat, que per si exclou tota enveja, essent una
fama ardent, llença fora d'ella, com espurnes, part de la seva eterna
bellesar. Part només, com observa Giovannozzi, perquè la criatura
finita no és capaç d'infinit.

cEl que plou de la Divina Bondat, sense mitjà, tot és lliure,
perquè no se subjecta a la virtut de les coses novesa. Per ecoses
noves) cal entendre els cels i les causes segones, noves respecte a
Déu, superior i anterior a totes. cCom més conforme a Déu és
una cosa, més li plau, que el Sant Ardor (Déu) que sobre de tot
manté el seu raig, ilumina més allò que és més semblant a Ello.

Resumint, Beatriu ens vol dir: tot el que és creat immediata-
ment per Déu, és etern (incorruptible) i és lliure — d Ubi spiritus
Domini, ibi libertaso (Il Cos. i, 17) —, i com més semblant és a
Ell, més Ell ho estima.

D'aquestes tres virtuts d'immortalitat, llibertat i semblança a
Déu és afavorida la natura humana, i si una n'hi manca cau de la
seva noblesa. Solament el pecat pot estimbar-la i diferenciar-la de
Déu, perquè ja no rebrà la llum divina, i no podrà tornar a la seva
dignitat d'abans, si no omple el buit de la culpa amb pena justa i
adient a ailò que malament ha gaudit.

Ara bé, la natura humana, pel pecat original, perdé la seva
dignitat, com perdé l'accés al Paradís terrenal. I només hi havia
dos guals a passar, dos camins per a recobrar les virtuts perdudes:
o que Déu perdonés per cortesia, o que l'home, per si mateix,
hagués donat satisfacció de la follia seva.

Aquest últim extrem és inacceptable: l'home per ell mateix no
es podia fer perdonar. El pecat era infinit, la reparació havia d'ésser

.3 E2 sans S aSeseió ciaa t: Tar E aeit

x l SEracasiEaii tira col aa iseSI aa ESESEs t adsS ar ME RCa ta G E pS Era ti Ea easSe car acaT a S Tr aSatitat i mdiiió EOESBSESISTDSEa t aeei T cIE Sara E
SE cE D ERTER LR IE I CIA CIA RA t BES BEOR r OO RCIA aaa a Dac ta D IRaT OOET SeatSa tt BESItE E EE NT R Iaa mT RT