PARADÍS. CANT VII 83

amb la destrucció de Jerusalem. Aquest és el gran tema, que des-
cabdellarà Beatriu, exposant un dels més grans misteris de la fe
cristiana. Seguim el discurs de Beatriu.

ePer no sofrir la virtut que vol frenar-nos pel nostre bé (per no
obeir el manament de Déu), l'home que no nasqué (Adam, obra
directa del Creador), damnant-se, damnà tota la seva descendència.
La humana espècie esdevingué malalta i en error, per molts segles,
fins que al Verb de Déu li plagué davallar. l la natura (bumana)
que era allunyada del seu Factor (Déu), unia a la seva Persona
(divina) amb l'acte sol del seu etern amoro, és a dir, per sola virtut
i Obra de l'Esperit Sant. I ara fixem-nos-hi bé: dLa natura humana
unida al seu Factor (Déu), era (en l'encarnació del Verb) pura i
bona, com quan fou creada. Però per si mateixa (quant a natura
humana) havia estat banida del Paradís, perquè s'allunyà del camf
de veritat que era la seva vida).

Seguim el raonament de Beatriu: dLa pena que va donar 14
Creu, si es mesura amb la natura humana del Crist '((la natura
hereva del pecat d'Adam), hem de convenir que fou la pena més
justa (perquè es tractava de castigar una ofensa feta a Déu). Però,
cap pena no fou tan injusta com aquesta, si mirem a la Persona que
la patia (el Verb, la Segona Persona de la Santíssima Trinitat) a la
qual es lligava la natura humana, mereixedora de la pena:.

cl un sol fet (la mort de Crist) produia efectes diferents: va
plaure a Déu, perquè va satisfer la justícia divina i produí la redemp-

ció de la humanitat, i l'efecte fou que el Cel s'obrí. I també va

plaure als jueus, perquè amb ella van satisfer el seu odi contra
Jesús, i per aquest crim dels jueus la terra tremolà.o

Ara ja no ens farà tan estrany sentir dir que una justa venjança,
fou venjada per una justa sentència. Aquesta justa corte — tribunal
O cort, jo he traduit esorts, significant la del reu després de la sen-
tència— pot ésser l'emperador Titus, amb el signe de l'Àguila que
representa la justícia universal emanant de Déu, pot ésser el mateix
Déu, que es val de Titus com a instrument.

El discurs de Beatriu cada vegada es fa més subtil i va afinant el
tema. Veu com Dant torna a encallar-se davant d'una idea: dper
què la mort del Crist fou el mitjà triat per a la Redempció2 Beatriu
dirà: cAquest decret està sepultat als ulls d'aquell que no és adult

EO N S èa ira a N ray
D eia ia aaaarrr Oaa ara

El

Tc

S RES ER RS RR IE

Errr r oira aca
D iid i S a RST

gl ta

E G

R
X
X
a
3
ç
Ia
x
X
La
_
SU
R
r
Mécl

pa Iaa Ta r