MLA S E

82 LA DIVINA COMÈDIA

 

COMENTARI AL CANT VII

UINA calma, quina seguretat i quina possessió d'ell mateix,

mantenen el Dant, en la construcció metòdica i harmònica
d'aquest monument insigne i únic de passió i teoria, de fe
i d'audàcial

En él cant anterior, Justinià li serveix per a exaltar la seva dèria
política de l'Imperi universal, però ara, d'unes paraules posades en
boca del magne bizantí, originalíssimes de forma, enlluernants de
concepte, el Dant prendrà peu per a endinsar-se en un tema de teo-
logia pura dels més arriscats i dels més delicats, i passarà de l'aridesa
siHogística al xiscle i a l'ample sospir d'un iHuminat pur que inter-
preta la diamantina presència de l'Esperit Sant.

Justinià desapareix entre els esperits lluminosos, cantant:
VOsanna Sanctus Deus sabaotb, — superillustrans claritate tua —
felices ignes borum malacotbl": eSalve, sant dels exèrcits, que des
de la teva claror fas més lluminosos els focs benaurats d'aquests
reialmeslv —Els hebraistes comentadors del Dant, diuen que la
paraula malacotb (regnorum) deu ésser escrita mamlacoib, però com
que el Dant no sabia l'hebreu, prengué el mot del cPrologus galea-
tuso de Sant Jeroni, on es llegia: emalacbolh, idest regnomum).
I aquesta forma era emprada en els còdexs de la Vulgata de l'època
del Dant. La doble llum atribuida a Justinià, serà, segons el Tor-
raca, la claritas, que li ve de Déu, i la llum pròpia de l'ignis felix.
Algú ha cregut que pot ésser la llum de les armes i la de les lleis.

Un cop desapareguts els esperits lluminosos, Beatriu endevina
el dubte que preocupa el nostre poeta i que ell no s'atrevia a pre-
guntar-li pel gran respecte que sent pels mots Be i ice — Be i iu en
la meva traducció — indicant, amb això, que és tanta la seva vene-
ració per Beatriu, que només una part —la primera o l'última —
del seu nom, li basta per a fer-li inclinar el cap, com ehome que
capcineja de son. x

El dubte es refereix a la possibilitat d'una afirmació de Justinià
quan ha dit: dLa justa venjança fou justament punidax, referint-se
a la mort de Crist (justa venjança) punida per Titus (justament)