PARADÍS. CANT VII 77
però per si mateixa fou banida
del Paradís, perquè deixà el camí
89 de veritat, que era la seva vida.

Cap pena mai tan justament puní,
si amb la natura d'home un la mesura,
12 com la que dalt la Creu es va complir,

i cap com ella fou injusta i dura,
mirant a la Persona que patia,
465 en la qual es lligava tal natura.

I un sol fet dues coses produia:
perquè a Déu i als jueus plagué una mort,
48 la terra tremolà i el Cel s'obria.

D'ara endavant, no et semblarà tan fort,
quan sentis dir que, al món, justa venjança
51 venjada fou després per justa sort.

rrraa ada aa
D Orar i tbetd) d il Ttr ara

pia dt SE

Mes ara veig ta ment esbategant-se,
d'un pensament a l'altre, dins un nus,
54 servant, però, de rompre'l, l'esperança.

q
i

p
E

n

Tu dius: fAixò que escolto no és confús,
mes, per què Déu volia, se m'oculta,
57 redimir-nos, d'aquest camí fent ús'.

Aquest decret, germà, es clou i es sepulta
per a l'ànima, mentre en la benigna
0 O fama d'Amor no ha esdevingut adulta.

ma per sè stessa fu ella sbandita Non ti dee oramai parer piò forte,
di paradiso, però che si torse quando si dice che giusta vendetta
se da via di verità e da sua vita. poscia vengiata fu da giusta corte. "a
La pena dunque che la croce porse Ma io veggi' or la tua mente ristretta
s'alla natura assunta si misura, di pensieroin pensier dentro ad un nodo,
4a nulla già mai si giustamente morse, del qual con gran disio solver s'aspetta. — ga
e cosi nulla fu di tanta ingiura, Tu dici: 'Ben discerno ciò ch' i' odo,
guardando alla persona che chofferse, ma perchè Dio volesse, m'è occulto,
4s in che era contratta tal natura. a nostra redenzion pur questo modo". -
Però d'un atto uscir cose diverse, Questo decreto, frate, sta sepulto
ch'a Dio ed a' Giudei piacque una morte, alli occhi di ciascuno il cui ingegno
4s per lei tremò la terra e 'l ciel s'aperse. nella fiamma d'amor non è adulto.