— PARADÍS. CANT VI 73 :

 

Explica Justinià qui són els esperits que es troben en caquesta
estrella petitau — Mercuri, el més petit dels planetes —, i diu que
practicaren el bé per vanitat i això disminueix el mèrit de les seves
bones obres i els assigna un graó baix en el Cel, la qual cosa no
els pren ni un bri d'alegria, perquè hi veuen la justícia de Déu.
Ells, amb els benaurats de les altes esferes, formen el concert de la
gran harmonia celeste.

I seguidament designa, com a selecte esperit, l'ànima de Romeu
de Vilanova, i remarca els punts essencials de la seva vida virtuosa,
atenint-se a la llegenda.

Romeu o Romieu de Vilanova, nat cap al 1170, fou ministre i
gran senescal de Ramon Berenguer IV, comte de Provença. Quan
el comte morí en 1245, Romeu romangué administrador de Pro-
vença i tutor de Beatriu, quarta filla de Ramon, la qual maridà amb
Carles d'Anjou. Morí l'any 1250.

La llegenda que segueix el Dant, creguda com veritat històrica
en la seva època, vol que Romeu vingués de Sant Jaume de Galícia
com un propi romeu, i que amb la carbasseta i la petxina entrés a
administrar la Cort de Ramon Berenguer, les quatre filles del qual
maridà amb quatre reis: la primera, Margarida, el 1234, amb Lluís IX,
rei de França, la segona, Elionor, l'any 1236, amb Enric HI, rei
d'Anglaterra, la tercera, Sança, l'any 1243, amb Ricard, comte de
Cornvvald, germà d'Enric, i elegit el 1257 rei de Germània, i la
quarta, Beatriu, amb Carles I d'Anjou, després rei de Sicília.

Vol la llegenda, que Romeu, víctima de la mala llengua dels
envejosos, caigués en desgràcia, i Ramon li demanés comptes, els
quals foren exceHents, i Romeu, ressentit de la desconfiança, aban-
donés el lloc i anés a acabar la vida com un pobre, mendicant de
porta en porta. '

Les paraules que en el final d'aquest cant posa el Dant en boca
de Justinià, li surten ben bé del cor, i en blasmar els envejosos i els
qui gaudeixen veient el mal dels altres, i en pintar-nos Romeu de
porta en porta, sembla que vulgui retreure el seu propi cas i les
seves nobles intencions tan mal pagades amb un dolorós exili que el
feu semblant a dlegno sanza vela e sanga governo, portato a diversi
porti e foci e liti dal vento secco que vapora la dolorosa povertaden
(CoNv. I, m, 4-5).

HI-6

3
3