72 LA DIVINA COMÉDIA_

 

la mort del Crist fos una sentència de Pilat, governador de Judea,
vicari de l'Emperador, i segons les lleis de l’Imperi

El Dant diu en cDe Monarchiax, que això fou un reconeixement
de la I legítima i universal autoritat de l'Imperi. Solament una auto-
ritat legítima i universal podia dur a terme tal i tan gran sentència
(DE MON. II, XI, 5).

cl ara admira't en la meva rèplica (en la meva contradicció de
mi mateix). Després Titus va córrer a fer venjança de la venjança
del pecat anticn. Es refereix a la destrucció de Jerusalem l'any 7o
d. J. C. I en el cant segúent seran espremuts i analitzats a basta-
ment aquests versos que el Dant posa en boca de Justinià.

cl quan la dent del longobard mossegà la Santa Església, Carle-
many l'acorre, vencent,. Es refereix a la victòria de Carlemany
sobre Desideri, últim rei dels longobards. Aleshores Carlemany
només era rei de França, perquè s'esqueia la dita victòria el 773 i
no fou coronat emperador fins el 800.

I fins aquí el gran fris històric de l'Àguila. Ara Justinià entrarà
en el terreny que apassiona el nostre poeta.

Després de fer-li veure la importància del Signe, Justinià diu al
Dant: cAra podràs judicar les fetes dels qui he acusat abans (els
guelfs i els gibeHins). L'un oposa al signe imperial el lliri groc

— (el lliri d'or, ensenya de la casa de França, a la qual pertanyien els
angevins de Nàpols, caps del partit gúelf italià), l'altre se l'apropia
per fins de partit (els gibellins, que fan servir el pubblico segno pels
interessos llurs). Facin els gibelins llur art (política) sota un altre
signe, que mal el seguirà el qui s'aparta de la justícian. El Dant
considera els gibellins injustos, com a homes que obeeixen conve-
niències i finalitats de partit, i naturalment indignes del signe de
l'Àguila, que representa la qqusticia universal.

l no la combati (l'Àguila) aquest nou Carles, amb els seus
gúelfs, i temi artells que més alt lleó han espelagarsatr, es refereix
a Carles II, rei de Nàpols, fill de Carles d'Anjou. eMoltes vegades
ploren els fills els pecats dels pares, i no es vagi a creure que Déu
permuti les seves armes amb el lliriv. Potser aquí aludeix les des-
gràcies de Carles Martell, fill de Carles Il, com veurem en el
cant VIII. Com a corollari, diu que mai el lliri de la casa de França
no podrà dominar l'Àguila, signe de l'Imperi.

 

E:
ii
3_
;30
E
Es
E
S
Es

D RELSAPLEIpa Lda

Eaa redel

tsesits

EE BER ac ac iarad iC ER

 
  
  
 

miims iaa Ss4 RIU
GR SE DRI ER ER N NNA garar a a T

   
 

  

Bida