PARADÍS. CANT VI n Hèctor és enterrate. Atandros: ciutat marítima de la Frígia menor, de la qual Eneas amb el Signe embarcà per anar a Itàlia (AFN. m, 6). Simoenta (Simois, avui dia Mendes) és un riuet de la Tròada. Lucà diu en la eFarsàlias (iX, 950) que Cèsar, després de la mort de Pompeu, visità la regió on havia estat Troia. cl mal arrencà aleshores l'Àguila per Ptolomeux, perquè Cèsar li prengué la corona d'Egipte i la donà a Clecpatra. eD'allí baixà fulgurant a Juba i després tornà al vostre Occident, on se sentia la tuba (la trompa) pompeiana). De l'Egipte, l'Àguila, i Cèsar amb ella, anà a Mauritània, contra el rei Juba, aliat de Pompeu, i el destruí en la batalla de Tapsus, i d'allí, cap a Espanya, on s'havien fet forts els fills i els partidaris del gran Pompeu, als quals Cèsar derrotà definitivament en la batalla de Munda, el 17 de març del 45 a. J. C. cAllò que féu el portador (Faiulo, del llatí baiulus) o l'emperador segtent, fa lladrar Brutus i Cassi dins l'Infern i fa plànyer Perugia i Modena. Encara en plora la trista Cleopatral Després arribà tanta pau al món, que el temple de Janus fou clos7. Resumeix les gestes d'Octavi August. Primer la batalla de Filips, on foren anorreats els assassins de Cèsar, ja els hem vist a l'Infern patint entre els queixals del propi Lucifer. Modena fou assetjada per Marc Antoni abans d'ésser derrotat per Octavi, Perugia, on s'havien refugiat el germà d'Antoni, i Fúivia, la muller (41 2. J. C.), fou assetjada i saquejada per les tropes d'Octavi. Cleopatra, una altra víctima de l'Àguila. És sabuda la història del suicidi de la complicada reina d'Egipte, després de la mort d'Antoni i de la derrota d'Àccium. Amb la conquesta d'Egipte, l'Àguila arriba al Mar Roig, i des- prés ve la pau octaviana, amb la simbòlica clausura del temple de Janus. En aquest període neix Nostre Senyor Jesucrist. Diu Justinià: d'Tot el que l'Àguila havia fet abans, no és res si un la mira en les mans del tercer dels cèsars. Car la viva Justícia que m'inspira, li concedí, en la mà d'aquell que dic, la glòria de venjar la seva ira). Justinià recalca la importància del regnat de Tiberi —el tercer cèsar — perquè en ell la Justícia divina es venjà del pecat d'Adam amb la passió i mort del Crist. Car Déu volgué això i volgué que GU RRU D E aaaa tna Ea Dér dE Pra P Ea Sa iarad Da l D o D aara daa SE ares SE ET 81 È .-i É