68 LA DIVINA COMÈDIA

 

Justinià s'acusa d'haver seguit la doctrina eutiquiana, de l'heretge
Eutic, o monofisítica, condemnada en el sínode de Calcedònia (451),
la qual afirmava que en el Crist només hi havia una natura, la divina,
perquè la humana havia estat absorbida i anorreada per l'altra.
Aquesta acusació és un error històric que era cregut com a cosa
certa en l'època del Dant, que, sens dubte, l'aprengué de Brunetto
Latini (TES. u, 25). Teodora, muller de Justinià, era entusiasta
eutiquiana, però l'Emperador, encara que molt influit per la seva
dona, no compartí mai amb ella aquesta doctrina.

El sant papa al qual es refereix, és Agapit I (del 533 al 536),
mort a Constantinoble, on havia anat per negociar la pau entre
Justinià i l'eodat, rei dels ostrogods.

cQuant amb l'Església (la Romana, l'Església per exceHència)
vaig moure els peus, a Déu plagué inspirar-me l'altíssim treball, al
qual vaig lliurar-me enterament.

Aquí encara hi ha una inexactitud: quan Agapit l fou elegit
papa, el cCorpus jurisa s'estava acabant. Segons el comentarista
Torraca, el Dant segueix l'equivocada cronologia de Martino Po-
lono, de la qual se servia el seu mestre Brunetto Latini.

c Vaig encomanar els meus exèrcits a Belisari, la mà dreta del
qual anà tant a la una amb el Cel, que em fou signe que jo devia
reposar.o

Belisari (490-565), el gran general bizantí, després dels seus
triomfs, fou empresonat pel propi Justinià. El Dant ignora aquesta
enorme ingratitud, perquè descoueix les obres de Procopi.

Fins aquí el magne emperador ha respost a la pregunta del Dant,
però perquè el poeta vegi per quantes raons són mereixedors de
blasme els qui actuen contra el signe sacrosant, ja sigui oposant-s'hi
— els gielfs—, ja sigui apropiant-se'l — els gibeHins—, Justinià
farà una història sintètica i brillant de les gestes del signe de l'Àguila.

eMira quanta virtut l'ha fet digne de reverèncial Començà a
l'hora que Pallant morí per donar-li regne.o

Pallant, fill d'Evandre, rei del Laci, morí combatent contra
Turna en acorriment d'Eneas, el qual, victoriós de Turn, heretà els
drets de Pallant, i, com ens diu el poeta en els versos 20 i 21 del
cant II de l'INFERN, "e' fu dell'alma Roma e di suo impero — nell'em-
pireo ciel per padre eletto".

T 83 SICIS IA EA SESTS U ESESTTIGIES EAESES PIERENEN A BARSSISCOCIESTI D dS Sa gESSIS ETA
R NERUA OERT BEORa SEMESBCIL OST ER DEL Ia Sa Saa RS E O S OSar r a

       
 

ci PBESIETFSESIA ESTS TAT
Baa RI E ta i icaitit