66

 

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

Moltes vegades cal que el fill sospiri
per la culpa del pare, i no és el cas

111 que Déu mudi les armes pel seu lliril
En aquesta estrelleta, hi han romàs
bons esperits, mes llur bondat activa
114 fou per la glòria que els brollava al pas,
i quan la voluntat així deriva
desviant-se, convé que la claror
117 del veritable Amor salti menys viva.
Per tant, quan mesurem nostre graó
amb nostre mèrit, és amb alegria,
120 car ni menor se'ns mostra ni major.
La justícia de Déu tant endolcia
el nostre afecte aquí, que ja no es perd,
198 ni el poden tòrcer enveja o gelosia.
— Notes diverses fan un dolç concert,
i diversos graons en nostra vida
196 fan harmònic conjunt als cels ofert.
I la perla present és aclarida
i de la llum fresca de Romeu, del qual
É 3 L
: 195 fou l'obra, bella i gran, mal agraida.
Mes, fent-li dany, ja ho paga el provençal,
que ara no riu, i és cert que mal camina
132 aquell a qui el bé d'altri li és un mal.
Molte fiate già pianser li figli — . Quindi addolcisce la viva giustizia
per la colpa del padre, e non si creda in noi l'affetto si, che non si puote
a Che Dio trasmuti P arme per suoi giglil torcer già mai ad alcuna nequizia. 198
Questa picciola stella_si correda Diverse voci fanno dolci notes
di buoni spirti che son stati attivi cosi diversi scanni in nostra vita
as4 perchè onore e fama li succeda: rendon dolce armonia tra queste rote. — 41gg
e quando li disiri poggian quivi, E dentro alla presente margarita
si disviando, pur convien che i raggi luce la luce di Romeo, di cui
a1r del vero amore in su poggin men vivi. fu l'ovra grande e bella mal gradita. 129
P0g8 8 8
Ma nel commensurar di nostri gaggi Ma i Provenzai che fecer contra lui
col merto è parte di nostra letizia, non hanno riso, e però mal cammina
1so perchè non li vedem minor nè maggi. qual si fa danno del ben fare altrui. 189

pida ciia

 

 
  
 

5304 Ptae M d525253 I sigis: istemia Ca tSes E - pi
EE I RS E EE EE S

x