RST ;.._!__ ir EStA:

SEr Raee

L SASI IE SA M SCIE Ora iaar cacr

Pensa, lettor, se quel che qui s' inizia
non procedesse, come tu avresti
111 di pià savere angosciosa cariz'a,

 

e per te vederai come da questi
m'era in disio d' udir lor condizioni,
414 Si come alli occhi mi fur manifesti.

4O bene nato a cui veder li troni
del triunfo etternal conce le grazia
117 prima che la milizia s'abbandoni,

del lume che per tutto il ciel si spazia
noi semo accesi, e però, se disii
sse di noi chiarirti, a tuo piacer ti sazia.e

a . ac
La SE RS emaSieesio it

    
   

s4 ESTS 3 m3853: EePrmsa cta iE Tca i, Sa Tc a pa gl in T
iR E te t tiagrió ITQGLZIIQ,EIXTJ,ÉÉÉÉM}_,_ d ATADEORALOECaTEDESI IA SDG OEa r pEaSB C ORICIS tO E TaSE BE STDI OM BA RENESZEI ITa OSda ESTts Preags

s6 LA DIVINA COMÈDIA

 

é No és cert, lector, que si després no re
et diguessin d'això que així comença,
111 tindries gran desfici per saber2

Doncs, per tu, comprendràs amb quina immensa
fam, mon desig, en veure-me'ls davant,
114 volgué amb aquests fulgors fer coneixença.

c Oh ben nascut, que vers el radiant
etern triomí, gràcia divina et munta
117 ans de deixar la vida militantl

De llum que en caritat a tots ajunta
resplendim, i si llargues o si breus
120 paraules vols saber, fes la pregunta.x

Tal, piadós, cara als desitjos meus,
un digué, i Beatriu al punt no em calla:
183 c Segur enraona i creu-te'ls com a déuso.

eJo veig, com dins d'un niu, que t'embolcalla
ta pròpia llum, i en els teus ulls l'encalç
196 de claror t'espurneja en la rialla.

Però no sé qui ets, ni per què vals,
ànima digna, el premi de l'esfera
199 —— que uns altres raigs amaguen als mortals.2

Així vaig dir a la viva llumenera
que m'havia parlat primerament,
132 i ella va fer-se més brillant del que era.

Cosi da un di quelli spirti pii
detto mi fu, e da Beatrice: eDi di
sicuramente, e credi come a diix. 198

elo veggio ben si come tu t'annidi
nel proprio lume, e che delli occhi il traggi,
perch'e' corusca si come tu ridi, 136

ma non so chi tu se', nè perchè aggi,
anima degna, il grado della spera
che si vela a' mortai con altrui raggi.s — qse

Questo diss'io diritto alla lumera

che pria m'avea parlato, ond'ella fessi
lucente piú assai di quel ch'ell'era. 168