.

OERa ta ni Sa gC IA i AIó

 

48 LA DIVINA COMÈDIA

eSe t'han mostrat aquí, no per indicar l'esfera que els ha corres-
post, sinó per significar sensiblement l'ínfim grau de l'Empirio diu
Beatriu, cperquè el vostre enginy només aprèn allò que és sensible,
i després ho fa digne de l'intelecter, és a dir, ho converteix en idea.

cPer això l'Escriptura condescendeix a les vostres facultats i
atribueix peus i mans a Déu, i entén. una altra cosa2 (atributs im-
materials i divins, simbolitzats en les mans i els peus). el la Santa
Església us representa amb aspecte humà Gabriel i Miquels (que
són arcàngels, esperits purs) ci l'altre que a Tobias tornà la saluto,
Parcàngel Rafael.

Aquests conceptes de la materialització o la humanització d'ele-
ments divins per fer-los comprensibles a l'home, els trobem en
diversos teòlegs cristians. Però Sant Tomàs ens ho diu. d'una
manera tan semblant al poeta, que sembla que el Dant hagi fet una
síntesi acolorida d'aquest text: dConveniens est Sacrae Scripturae
divina et spiritualia sub similitudinem corporalium tradere. Deus enim
omnibus provilel secundum quod competit eorum maturae. Est autem
naturale homini ut per sensibilia ad intelligibilia veniat, quia omnis
nostra cognitio a sensu initium habet. Unde convenienter in Sacra
Scriptura traduntur nobis spiritualia sub metapboris corporaliumo (SUM.
THEOL. I, I, 9).

dAixò Beatriu ens ho haurà dit per defensar potser la teoria pla-
tònica2. Jo crec que sí. Perquè encara que afirmi que el que passa
entre el Cel i les ànimes humanes, no és precisament el que diu
Timeu, observa Beatriu que potser Plató també parlava metafòrica-
ment, com l'Escriptura, i que si no es pren el que diu al peu de la
lletra, i s'entén que Plató es refereix a la influència que va d'una
estrella a l'ànima, —admesa pel Dant i pels escolàstics—, i a la
tornada a l'estrella de l'honor o el blasme de la influència, potser
no va tan lluny de la veritat.

El Dant ha tractat aquest punt en el cConvivior : ePlató i altres
volgueren que les ànimes procedissin de les estrelles i fossin més o
menys nobles segons la noblesa de l'estrella. . Pitàgoras vol que
totes siguin d'una mateixa noblesa... Si cadascun defensés la seva
opinió, podria ésser que la veritat fos en les dues teoriess (CoNVv.
IV, xxi, 2).

Aquí el Dant apunta ben clarament que, en el cas de Plató, es

E

: 88333 3i s3 85 T 3 R ST NET SET SE ISsESESa c, ieSesa iT sisIi - .
CE ERT IAT I RTT AENIA TA EAA OROT SEA SEA RRTANSRETAETETSOO0TA TTA Ia ttraT