PARADÍS. CANT IV 47

 

Això m'invita, doncs, i m'assegura
a presentar-vos, dama, reverent,
135 una altra veritat que m'és obscura.

Vull saber si en el cas del mancament
als vots, es poden dur a vostra balança
138 uns mèrits que el compensin plenament.x

Beatriu em mirà, posant en dansa,
als ulls, unes espurnes tan divines,
que el meu poder de veure-la, vinclant-se,

142 amb les parpelles em tapà les nines.
Questo m' invita, questo m'assicura lo vo' saper se l'uom può sodisfarvi
con reverenza, donna, a dimandarvi ai voti manchi si con altri beni,

185 d'un'altra verità che m'è oscura. ch'alla vostra statera non sien parvi.2. — 41sg

Beatrice mi guardò con li occhi pieni
di faville d'amor cosi divini,
che, vinta, mia virtute diè le reni,

e quasi mi perdei con li occhi chini. — qas

COMENTARI AL CANT JV

EL poeta presenta la imatge realista de l'home que, afamat davant
dos plats que igualment el tempten, no sap per quin d'ells
decidir-se. Així s'esdevenia amb els dubtes que volia presentar a
Beatriu. Un de pura ciència teològica, un altre de teologia moral.

Beatriu els hi endevina, i li soluciona, primer, cel que té més
felo, el que ataca l'essència del dogma, i es refereix a la teoria
platònica, expressada en el d'Timeus, de la sortida i la tornada de
l'ànima a l'estrella.

Comença Beatriu dient que totes les ànimes beates ocupen el
mateix cel, el qual, però, té diferents graus de benaurança. Maria,
els dos Sants Joans, Moisès, Samuel, i fins el serafí que és més a
prop de Déu —cita les figures benaventurades de més glòria i cate-
goria— eno tenen llurs escambells en un cel diferent del d'aquests
esperits que acabes de veureo.

IRC SET R

E dSE to LO m E ST ES Sa D SA IAU o

orrra
or oC drda t

Da

DR

Dd

3
ç
p
Ja
E
ò
È

I

RS RE R

qr
Rs

P S Pa