E È E a H : dl Si : i 46 LA DIVINA COMÈDIA -———_—-___——— No consent el voler absolut al dany, però hi consent, quan tem, moltes vegades, 11 que oposant-s'hi, caurà en pitjor parany. Piccarda referia's en ses dades a l'absolut voler, i a l'altre jo, 14 . i així la veritat hem dit plegades.o Tal fou el doll i l'adorable so d'aquella font d'on tot el ver deriva, 117 que calmà el meu desig i em posà a to. cOh de l'Amant Primer estimadal Oh diva,o vaig dir, cm'inunda vostre bell parlar, 120 i com més va, encenent-me, més m'avival El meu afecte no us pot pas tornar totes les gràcies que de vós rebia, 123 que Déu us vulgui, doncs, recompensarl Jo veig, però, que mai no es ben sacia nostra ment, si iHustrar-la al Ver no és grat, 126 sense el qual res de ver no existiria. Reposa en Ell, com fera en son forat, quan el té, i pot tenir-lo ben a doll: 199 si no, nostre desig fóra frustrat. Neix, per aquest desig, com un reboll, al peu del ver el dubte, i de natura 132 és, que creix en alçada i en soroll. Voglia assoluta non consente al danno, ma consentevi in tanto in quanto teme, a14 SE Si ritrae, cadere in piú affanno. Però, quando Piccarda quello spreme, della voglia assoluta intende, e io a1e dell'altra, si che ver diciamo inseme.x Cotal fu l'ondeggiar del santo rio ch'usci del fonte ond'ogni ver deriva, 117 tal puose in pace uno e altro disio. eO amanza del primo amante, o divar diss' io appresso dil cui parlar m' inonda P 130 € Scalda si, che piú e piú m'avviva, d 5 : È SE IT IEIE IE A E IEI C a ESEESC Ir (aé Saa GEOEDESOSESI SAT EAIAISESIEETIES È5IE Daa aT Ea E EEEsaas CE EREI Eaèciótacaiató RDad iE ORIE OE RESE iNta aEds M DR ISISSSSER Ea Ddar LOE DIE IEDA DR E CEgR ORA ada dol iont dia aaa nbae aaara tentatabra dara non è l'affezion mia si profonda, che basti a render voi grazia per grazia: ma quei che vede e puote a ciò risponda, jgs lo veggio ben che già mai non si sazia nostro intelletto, se 'l ver non lo illustra di fuor dal qual nessun vero Si Spazia..— qse Posasi in esso come fera in lustra, tosto che giunto l' ha e giugner pòllo: se non, ciascun disio sarebbe frustra. 189 Nasce per quello, a guisa di rampollo, a piè del vero il dubbio, ed è natura ch'al sommo pinge noi di collo in collo. yss sEisii iEa È RRA RES35I4Sasdsena ET IE E sapi ER DaRel PR EE ER EE IET ta EEST Rsa t TA