38 LA DIVINA COMÈDIA

 

aquell lloc més baix que ha estat destinat a Piccarda, no li fa néixer
el desig de pujar més amunt per cveure millor la Divinitat i fer-se'n
més amiga).

Piccarda explica al Dant, en uns versos claríssims, que en el Cel
no hi pot haver altre desig que la voluntat de Déu. cEn la seva.
voluntat hi ha nostra paun, diu Piccarda en una magnífica síntesi.
I en l'explicació de Piccarda veu el Dant que tots els llocs del cel
són Paradís, encara que la gràcia de Déu hi plogui de diferent ma-
nera. Í, satisfet d'una part, vol saber encara com Piccarda no acabà
de complir els vots. L'ombra explica com una dona, situada en un
lloc elevat del Cel, establí una regla monacal, i ho diu d'una manera
viva, amb el llenguatge amorós del Càntic. Aquesta dona és Santa
Clara d'Assís, que, en 1212, seguint els consells de Sant Francesc,
fundà el primer convent de clarisses.

I Piccarda confessa que, per seguir-la, fugí de casa joveneta i
prometé complir les regles de l'Ordre. Però homes, a fi de mal,
més que a fi de bé, la robaren del dolç claustre, i Déu sap el que
fou, després, de la seva vida.

És tot això el que diu Piccarda, i l'esperit de caritat omet, en el
seu discurs, les acusacions concretes i els noms dels qui causaren la
seva desgràcia.

Piccarda era filla de Simone Donati (ÍNF. XXX, 32), i germana de
Forese (PURG. xxui, 48) i del famós Corso Donati (PURG. XXiv,
82 i segs.).

L'eOttimo Commentoo, editat per Alexandre Torri, al qual ens
hem referit alguna vegada, ens dirà el segient: És de saber que la
dita Piccarda, essent bellíssima joveneta, dirigí la seva ànima a Déu,
i li féu professió de la seva virginitat, i entrà en el monestir de
Santa Clara de l'Ordre Menor. Això ho féu complint allò que ella
s'havia proposat, però els seus germans havien promès donar-la
per muller a un gentilhome de Florència anomenat Rossellino della
Tosa, la qual cosa arribà al coneixement del dit misser Corso, que
era del govern de la ciutat de Bolonya, i que abandonant-ho tot, es
presentà al dit monestir, i allí, per la força, contra el voler de
Piccarda, i de les monges, i de l'abadessa del monestir, se l'endugué,
i contra la seva voluntat la donà al dit espòs. La qual Piccarda
ràpidament emmalaltí, i finí els seus dies, i passà a l'Espòs del Cel,

i
t

LA LEL IARS I OSa E erSiant

 

SEra Eara ia cio aa iS E cr IataciendsT caca t aesic E ie iaa
BEE Nsh _,ï!_!?!h—%i't,z.sñllxmv S NR

pa raas

    
  

AiESEiESaRIS aca U CASEISaETZEItaSseipagtecciaps, ERE
ME iER Sel il E I EE ITa SEemR: t

      

    

 

BRI O NEE Masió uImE tar