36 LA DIVINA COMÈDIA I a aquest altre fulgor que aquí se't mostra a la dreta de mi, i que es torna bell amb la llum tota de l'esfera nostra, 111 el meu cas li ve just com un anell: monja fou i, robats en mala sort, 114 el vel també perdia i el burell. Mes, quan tornava al món aquest tresor contra el seu gust i contra bona usança, 117 mai el sant vel no separà del cor. La llum que et dic és de la gran Constança, que del segon de Suàbia, que era un vent, 190 engendrà el terç i l'última puixança. Així parlà, i després, molt dolçament, es va esmunyir, cantant "Ave Maria', 183 com un cos dins d'una aigua transparent. Mentre pogué, ma vista la seguia, i en perdre-la del tot, es dirigí 126 a aquella que el desig més m'encenia, i tota a Beatriu es va rendir, mes tant va enlluernar-me la mirada, que els ulls no van poder-ho resistir, 130 i això féu ma pregunta retardada. E quest'altro splendor che ti si mostra Cosi parlommi, e poi cominciò 'Ave, dalla mia destra parte e che s'accende Maria' cantando, e cantando vanio ams di tutto il lume della spera nostra, come per acqua cupa cosa grave. 198 ciò ch' io dico di me, di sè intende: La vista mia, che tanto la seguio sorella fu, € cosi le fu tolta quanto possibil fu, poi che la perse, 114 di Capo l'ombra delle sacre bende. volsesi al segno di maggior disio, 196 Ma poi che pur al mondo fu rivolta e a Beatrice tutta si converse, contra suo grado e contra buona usanza, — ma quella folgorò nel mio sguardo 417 NON fu dal vel del cor già mai disciolta. si che da prima il viso non sofferse, Quest'è la luce della gran Costanza e ciò mi fece a dimandar pià tardo. — 1se che del secondo vento di Soave ase generò il terzo e l' ultima possanza.x RS BERar tt 1 S ES3S i EE RS aC I EM SE I OT I IED S CI RIT T Aa pattetemaps: EEt: EOS EEa E Ea EEar S S E SGaOESSe pERA SCOREIAA ga E2Ea ta BBISIIGIEt E P IEa eESS Sa dtO aar datartatea d ar dDrrr iA