PARADÍS. CANT II 29

 

nar cadascun dels cels. - cAixí el cel estrellat pren la imatge de la
profunda ment (els querubins) que el mou, i amb la qual el segella,.

dl com l'ànima dins del vostre cos (vostre polve) a través dels
membres diferents, es resol en diverses potències (els sentits) sense
perdre la seva unitat, així la inteHigència motora del cel estrellat, fa
present als astres de la seva bondat (virtut) multiplicada, que és una
i produeix diverses essències. Cada virtut, avivant l'estrella, fa una
mescla diferent, com l'ànima avivant el vostre cos produeix l'ésser
humà. Í, per la joia de la qual derivar (la joia angèlica, o la joia
divina, Déu és pura joia), ela virtut mixta (dels àngels i de les
estrelles) resplendeix en l'astre, com l'alegria en la pupilla viva..

Poques vegades el Dant ha arribat, segons el meu entendre,
a una tan meravellosa condensació d'idees i d'imatges com en
aquesta tercina.

De la virtut mixta, o sigui de la influència de l'àngel en l'estrella,
eve això divers que es distingeix en cada astrex i, per tant, en la
Lluna, eella és el principi actiu (formal principio) que produeix el
clar i el fosc, en les estrelles i en els planetes, conforme a la seva
bonesa, és a dir, a la seva particular potència i qualitat.

 

 

  

E S O a o Iaa D PR ER dl

CEM Yay —T
ELRA

Paé .

T

M vnv' :

304