PARADÍS. CANT II 27

 

Anomena la Lluna cperla eternan perquè, segons els escolàstics,
el sol, la Lluna i les estrelles són incorruptibles (S:. Tomàs: SUM.
THEOL. I, SUPPL. 74, 4, 91, 2, $), i diu que l'acollí com l'aigua
rep un raig de llum sense desunir-se. El Dant declara que si ell era
un cos, no es concep que un cos penetri dintre d'un altre, i que
dues dimensions es compenetrin. Aquest miracle, considera el
Dant que hauria de fer créixer el nostre desig d'anar al Cel, on tals
coses són possibles i on es veu aquella Essència, Crist, en la qual
s'uniren la divinitat i la naturalesa humana.

El poeta manifesta a Beatriu que, amb la màxima devoció, dóna
gràcies a Déu pel prodigi del qual és actor, i demana de seguida
què són les taques de la Lluna que en el món fan fabulejar de Caín.
En el cant XX de l'INFERN, ja alludirem la creença popular de veure
Caín amb un forcat d'espines en les taques de la Lluna.

Beatriu, somrient de l'infantilisme, li dirà que no ha d'admirar-se
tant del que veu, si considera com amb els sentits solament es fa
poc camí en la ruta de la ciència. I li pregunta què en pensa, ell,
d'aquestes taques de la Lluna. El Dant contestarà, d'acord amb la
teoria d'Averrois, que les parts fosques i lluminoses de la Lluna són
degudes a la major i menor densitat de la matèria.

Però ara Beatriu, en un llarguíssim discurs científic. refutarà la

teoria d'Averrois: cEn la vuitena esferao (el cel de les estrelles .

fixes) csón molts els astres diferents en quantitat i qualitat de ma-
tèria. Si la densitat, com tu dius, fos la causa de veure'ls diferents,
la diferència només seria quantitativa, però no qualitativa, i una
sola causa fóra distribuida més o menys entre els astres. Ara bé,
els principis formalso (que són els que determinen l'essència dels
éssers, segons els escolàstics) cprodueixen virtuts diverses, i segons
la teva teoria només hi hauria un principi formalx (el de la major o
menor densitat) si quedarien anullades les altres diferències qualita-
tives que existeixen entre les estrelles,.

I continua Beatriu: cA més, si la major i menor densitat que
produeixen opacitat i transparència, fossin la causa de les taques
lunars, en més d'alguna banda aquest cos, per aconseguir la
transparència, fóra gairebé dejú de la seva matèria, O en ell es
trobarien estrats de gras i de magre com en el cos dels animals, o
com en un volum de fulls prims i gruixuts, i això faria heterogènia

 

 
 
  

Ddil

E E l a 5a
Da aaa C RSr dEE

IR G é

OEU I t dapiicomattilaietatia

ppr 4

aadr ira el

cn
D) a iaa

aa 2 Y P ER B:S

:_’._- D pt

Dd

 

PT ET TS

L

E)
3

 

ETr CR DRA ÇA Y EO d'ROT E Ó

Da