26 LA DIVINA COMÈDIA

 

COMENTARI AL CANT. L

EL Dant, orgullosíssim de la seva empresa, recomana al lector
que qui no sigui fort en ciència teològica i filosòfica, més val
que no el segueixi, perquè perdria el temps. uL'aigua per la qual
navego no ha estat mai solcadax, diu el poeta. Sap perfectament,
és clar, que altres, primer que ell, han intentat descriure el Paradís,
però està convençut que mai no s'ha escrit en el to poètic i, sobre-
tot, doctrinal, que ell es proposa, sobre un tema tan gran. Segur
de la seva força científica i poètica, diu que l'inspira Minerva, la
deessa de la sapiència, i que ApoHó i les nou Muses el guien i li
mostren el nord, alguns comentaristes del Dant en lloc de cnou
Museso han entès cnoves Muses,, com el nostre Andreu Febrer,
però aquesta interpretació és una mica estirada pels cabells.
eVosaltres pocso, dirà després, cque heu allargat el coll al pa dels
àngels, a la divina ciència, al coneixement de Déu, edel qual en
el món es viu, però no sadollax, perquè la inteligència limitada
només en veu els efectes, cpodeu confiar vostra barca a la mar
_ lliure, seguint el solc del meu vaixell abans que no l'esborrin les
onadesm. Aquest començament ens demostra el cervell d'un home
: posseit de coses grandioses i meravelloses, que, en una sublim
manca de modèstia, està disposat a proclamar tot l'alè magnífic de

 

la seva paraula.

És tan extraordinari el que el Dant explicarà als escollits, que
els diu que quedaran més parats que els companys de Jasó en veure
llur cabdill convertir-se en llaurador i domar dos bous que tenien
les banyes de ferro, les petilles de bronze i que treien foc pels narius
(Ov.: MET. VI, 104 i segs.).

Descrivint la seva ascensió rapidíssima, ens diu que es trobà
davant d'una cosa admirable i que Beatriu li manà que donés gràcies
a Déu per haver-los portat a la primera estrella, o sigui, a la Lluna.

El Dant és ja dins la matèria lunar, i la considera lúcida, espessa,
sòlida i polida, com un diamant ferit per la llum del sol. El poeta
parla de la Lluna segons les idees de la seva època, avui dia sabem
que la Lluna no és polida, sinó accidentadíssima.

 
 
  
 

SEt35)

Sos H ca SISEFIESAA ESTS 6 CE RPa EE I E cI e CE SE ESaMeS) ti ia iS ET IES bEES Er EiaSSSS A 0S: LABSESIOOCITICI S ta IET CIra pa B
co ar ggmmene ma cio ttetrnnteii Da S a a a oaone p