PARADÍS. CANT II 23
Si el no passar la llum és en virtut
d'un cos opac, al qual aquella arriba
87 després que el transparent ha corregut,

i llavors, reflectint-la, el raig esquiva,
com el mirall escup tot el color
80 — perquè el plom de darrera passar el priva,

pots dir-me que les clapes de foscor
vénen del raig mateix com més s'aparta
93 dels ulls, endintre, la reflexió.

D'aquest error jo puc alliberar-te ,
i te'l refuto amb un experiment,
96 que en la vostra ciència és bona carta.

Pren tres miralls, i posa'n igualment
lluny de tu, dos, allunya més encara
ee — laltre, entre aquells, ta imatge en ell veient.

Després darrera teu un llum prepara
que, esguardant tu els miralls, faci que els tres
102 te'n tornin el reflex a flor de cara.

I per bé que no sigui tan estès
el llum del més llunyà, tu el trobaràs
105 tant com els altres lluminós i encès.

I com amb la calor i els dies clars,
de nevada despulla's el subjecte,
108 que ni blancor ni fred no hi han romàs,

S'elli è che questo raro non trapassi,
esser conviene un termine da onde

Tre specchi prenderai, e i due rimovi
da te d' un modo, e l'altro, piú rimosso,
s1 lo suo contrario piú passar non lassi, trambo li primmi li ochi tuoi ritrovi. 99

e indi l'altrui raggio si rifonde
cosi come color torna per vetro

so lo qual di retro a sè piombo nasconde.

Rivolto ad essi, fa che dopo il dosso
ti stea un lume che i tre specchi accenda
€ torni a te da tutti ripercosso. 103

Or dirai tu ch'el si dimostra tetro Ben che nel quanto tanto non si stenda

ivi lo raggio piú che in altre parti,
ss per esser li refratto piú a retro.

Da questa instanza può deliberarti
esperienza, se già mai la provi,

se Ch'esser suol fonte ai rivi di vostr'arti.

la vista piú lontana, li vedrai
come convien ch' igualmente risplenda. 35

Or come ai colpi delli caldi rai
della neve riman nudo il suggetto
e dal colore e dal freddo primai, 108