PARADÍS. CANT Il 2I

 

Si jo era un cos, i al món un no concep
com un volum dins d'un volum es fica
39 si en la dimensió res no es percep,

això deuria agullonar una mica
per veure aquella Essència on es veu
49 com la natura nostra Déu implica.

Allí es veurà tot quant per fe té preu,
no demostrat, ja que per si es denota,
45 com els principis en què l'home creu.

Idic: cSenyora, tant com pot devota
dóna gràcies a Déu la meva ment,
48 que del món dels mortals l'ha fet remota.

Mes digueu-me: els senyals que vaig veient
en aquest cos, é què són, que allà a la terra
51 fan de Caín fabulejar la gent2 2

I ella, una mica somrient: c Si erra
l'opinió v va dir-me a dels mortals
54 allí on clau de sentit res no desserra,

tu no deuries trontollar a l'encalç
d'astorament, perquè a saber comences
67 que, amb sentit sol, raó camina en fals.

Mes tu, per tu mateix, digue'm : é què en penses dx
c Es deu, jo creè, aquest conjunt divers,
60 a matèries que són més i menys denses 7.

S'io era corpo, e qui non si concepe
com' una dimensione altra patio,
se Ch'esser convien se corpo in corpo repe,

accender ne dovria pià il disió
di veder quella essenza in che si vede
4a Come nostra natura e Dio s'unio.
Li si vedrà ciò che tenem per fede,
non dimostrato, ma fia per sè noto
4s 4 guisa del ver primo che l' uom crede.
lo rispuosi: eMadonna, si devoto
com'esser posso piú, ringrazio lui
4e lo qual dal mortal mondo m'ha remoto.

H-

Ma ditemi: che son li segni bui
di questo corpo, che là giuso in terra
fan di Cain favoleggiare altruièn P

Ella sorrise alquanto, e poi eS'elli erra
l'oppiniona mi disse ade' mortali
dove chiave di senso non diserra, P

certo non ti dovrien punger li strali
d'ammirazione omai, poi dietro ai sensi
vedi che la ragione ha corte l'ali. 81
Ma dimmi quel che tu da te ne pensi.r
E io: eCiò che n'appar qua su diverso
credo che fanno i corpi rari e densis. e0

P

O RERS CI p Dr C ATTEN

P a l T

._, 3

Sa

I

i

Sda

I OE dni D aara GU diir no - Penrs 4 CRRES ME PURS