h i 3 d Bi H 18 LA DIVINA COMÈDIA damunt, al llarg del cel de la lluna, i per això sempre tendeix a pujar-hio (III, m, 2). Continua Beatriu: dNo sols als irracionals aquest arc apunta i tira (l'instint), sinó també als homes i als àngels. La Providència, que disposa aquesta força instintiva de tots els éssers, fa sempre quiet amb la seva claror el cel (l'Empiri) sota el qual hi ha el que amb més delit girav, O sigui el Primer Movible. dl ara és allí (a l'Empiri), com a final decret,y — decretat a nosaltres com a fi, perquè en ell hi ha la veritable felicitat— ecque ens porta la virtut d'aquella corda (potència de l'instint natural) que mena a joia quan dispara el treto, O sigui, que mena al propi fi, el qual, essent la màxima satisfacció, no pot deixar d'ésser joia pura. Vénen nou versos, després, en els quals Beatriu ens dirà que, de la mateixa manera que la forma obtinguda per un artista no concorda, moltes vegades, amb la seva intenció excelent, perquè la matèria utilitzada no respon a la forma que l'artista ha concebut, així alguns cops la criatura humana, que té poder, o sigui, voluntat, per a desviar l'instint natural que la porta al Bé, fa marrada o va a parar a un altre lloc. l de la mateixa manera que quan topen dos núvols produeixen un llamp que cau, també l'home cau quau l'im- puls primer, l'instint natural, topa amb el fals plaer que troba en el seu camí. Beatriu diu finalment al Dant que no ha de meravellar-lo la seva pujada a les estrelles, aquest fet, per a Beatriu, és tan natural com l'aigua d'un torrent que davalla de la muntanya al pla. eSeria meravella que un cop privat d'impediment2 (és adir, purificat pel Leteu i l'Eunoé, "puro e disposto a salire alle stelle"), mrestessis aturat a terra. l això fóra tant d'estranyar com veure una flama viva que no s'enlairésx. OBAEIGEIS ER BEr a D 3i dac a t atcees iEra dss Masiti RRa ina 5 IEE SESs PeieecEricoei EStó apaseeii iE Ea Era acase ci cEaa SE ESt SEa EaU DOTDE I DaES i it ila ti saspi eatst EaPaEaeai T ICIea ar pagi ct ia D ER Emrrr dR