PARADÍS. CANT PRIMER 17 En això, en aquest ordre, veuen les criatures alles, els éssers inteHigents, com els àngels i l'home, eel segell de l'Etern Valor, el qual (l'Etern Valor, o Déu) és el fi dels éssers creats, i pel qual fi és feta la norma apuntadan, l'ordre citat anteriorment, dintre el qual es produeixen totes les criatures. 4l vers aquest ordre, tendei- xen totes les natures, pel que en elles hi ha de més o menys veí a llur Principio. En el 4 Convivios el Dant ens ha explicat ben bé el que vol dir amb aquests versos: aLa bondat de Déu és rebuda d'una manera per les substàncies separades, això és, pels àngels, que no tenen pes material i són gairebé diàfans per la puresa de llur forma, i és rebuda d'una manera diferent per l'ànima humana, que d'un cantó és matèria lliure, i d'un altre viu lligada al cos, i encara és rebuda de forma diferent pels animals, l'ànima dels quals es comprèn tota dins la matèria, i per les plantes, i pels minerals, i per la terra, que és materialíssima, i remotíssima i desproporcionadissima de la primera simplicíssima i nobilíssima virtut, que solament és inteHec- tual, això és, Déuo (Conv. III, vu, 5). Es comprendrà, doncs, que les condicions més o menys veines al Principi, marquen l'escala que va dels esperits purs a la matèria pura. La tendència o la inclinació a l'ordre, segons la perfecció de la criatura, és el que Sant Tomàs anomena appetitus naturalis, per a les plantes i els minerals, appetilus sensitivus, per als animals, i voluntas, per a l'home. El cporto és el fi natural de les criatures, i els cinstints2 són els agents conductors, i Beatriu cita com a exemple: eAquest (instint) porta el foc cap a la lluna. És a dir, segons Aristòtil, la lluna es troba sobre el quart element que és el foc, i Brunetto Latini (TES.,1L, 8) confirma al Dant la teoria, l'instint del foc és pujar amunt sempre fins arribar al seu element, que és el seu fi i el seu bé. Un altre instint és el motor que condueix a llur fi els ecors mortalsx, O sigui, els animals sense inteligència, un altre instint tendeix a unificar i prémer la terra vers el seu centre. En el cConvivioo el Dant ja ha explicat tot això més clarament: cCada cosa té el seu especial amor. Com els cossos simples tenen amor natural en ells mateixos i en el lloc que els és propi, la terra sempre tendeix vers el seu centre, i el foc a la circumferència de pa S r ara A R N Gra ; CEE IED E S GP E Ea